Escanyant els pobres (publicat a l'Avui)

Ha passat desapercebut. Com a mínim un breu. Tots els mitjans de comunicació hi hem donat la mateixa importància: escassa. Però en té, i molta. Dilluns passat es reprenien a Ginebra les converses per tancar la Ronda de Doha, procés iniciat fa set anys en el marc de l'OMC per tal de liberalitzar el comerç mundial. I, de nou, han fracassat. Si us dic que els màxims beneficiaris d'aquesta iniciativa serien els països en desenvolupament, que podrien fer arribar els seus productes agrícoles lliurement als mercats dels països desenvolupadíssims, a canvi d'obrir els seus mercats als productes manufacturats d'aquests últims, entendreu immediatament el perquè de la poca ànsia per arribar a un acord. I si a això hi afegim que les grans potències (vegeu, per exemple, la UE) haurien d'eliminar o retallar significativament els subsidis als agricultors, ja està tot dit. Ginebra, aquesta setmana, era el lloc escollit per posar remei al greu deteriorament humanitari dels països menys desenvolupats en ple ascens dels preus dels aliments i del petroli i amb la crisi financera a ple rendiment. Tanmateix, de nou, set anys després, s'ha fracassat. I mentre s'endarrereix, fins a nou avís, la liberalització del comerç mundial, el Nord, ufanós, aixeca barreres cada vegada més obscenes perquè els seus països estiguin protegits d'aquells miserables del Sud. Enviem-los a la presó. Aprovem directives de la vergonya. Enviem, com a Itàlia, l'exèrcit al carrer. Aquesta és l'aposta occidental pel desenvolupament: aixecar barreres a les persones mentre es mantenen les barreres als seus productes agrícoles. I després es lamenten de les morts a l'Estret. Vergonya d'escanyapobres.