La nena embarassada (publicat a l'Avui)

Alguns dels oracles nostrats que habiten la dreta ja s'han afanyat a malparlar d'aquells i aquelles que hem criticat les credencials conservadoríssimes de la republicana i caçadora d'afició Sarah Palin. Fins i tot han disparat contra aquells que als Estats Units -vegeu el New York Times- han fet servir la seva filla adolescent embarassada com a argument per desqualificar-la. En efecte, i tal com ha dit el mateix Obama, la vida privada d'una candidata a la vicepresidència dels Estats Units, i els avatars dels seus descendents, no han de ser arma electoral. Tanmateix, la Palin sí que diu a mig món el que ha de fer en la intimitat i imparteix lliçons de moralitat. A banda de jugar a la paradoxa de defensar la pena de mort i oposar-se a l'avortament (¿per què la vida d'un fetus de tres setmanes és més valuosa que la d'un adult?), la Palin reprova que els adolescents practiquin el sexe abans del matrimoni i rebutja fermament l'educació sexual i l'ús del condó. A més, és clar, de demonitzar l'homosexualitat. Partint d'aquestes premisses, subratllar que la seva reaccionària doctrina no té el crèdit ni de la seva filla és rellevant per algú que aspira a vicepresidir un país com el nord-americà i que separa el món en bons i dolents practicants de la fe. I més encara. Destacar que la Palin va tenir el seu primer fill només vuit mesos després de contreure matrimoni, pel que es dedueix que la governadora es va casar, com es diu col·loquialment, de penal, és substancial. Algú que anteposa l'estricta moralitat a qualsevol altra consideració i que fa bandera de la castedat ha de ser la primera a practicar, punt per punt, aquesta encotillada doctrina. Ni la Palin, ni la seva família, ho fan. I s'ha d'explicar.

La Palin i elles (publicat a l'Avui)

John McCain ha sorprès propis i estranys amb l'elecció de la governadora d'Alaska, Sarah Palin. Què en sabem, d'aquesta noia, a part de la seva joventut? És ultraconservadora, antiavortista, defensora de la pena de mort, fervent militant de l'Associació Nacional del Rifle, partidària que el creacionisme s'ensenyi a les escoles amb la teoria de l'evolució de Darwin, contrària als matrimonis homosexuals i caçadora, a banda de llicenciada en periodisme i finalista d'un concurs de bellesa. En definitiva, un caramel per a les bases conservadores del país nord-americà, un excel·lent contrapunt a un McCain massa llibertari i lliurepensador, i, si m'ho permeteu, un horror per als que habitem a l'altra banda de l'oceà. L'apel·lació al vot carca, tanmateix, no és l'únic objectiu de la designació de Palin. McCain busca amb la governadora d'Alaska seduir totes aquelles seguidores de Hillary Rodham Clinton desencantades perquè aquesta no ha estat l'escollida com a vice d'Obama. Clar i català: McCain vol que dones, i clintonianes, el votin. Amb aquest objectiu, els estrategs republicans han convingut que amb Palin farien diana. Deixant de banda que l'ideari de la senadora d'Alaska està als antípodes, en molts aspectes, al de la Clinton -començant per un tema tan sensible per a les demòcrates feministes com és l'avortament-. Les dones no atenen a més raons polítiques i ideològiques que a la simpatia amb el seu propi gènere, deuen inferir els republicans. No sé com reaccionaran les partidàries de Clinton que a hores d'ara encara mostren recels a fer confiança a Obama. Tanmateix, que a una la prenguin per idiota no hauria de sortir gratis. I els republicans les han pres per idiotes feministotes.