Twitter Updates

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Entrevista a Mary Ann Newman (publicada a l'Avui)

Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya

Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York

Per què s'interessa per la cultura catalana?

El 1972 estudiava a Madrid. Provenia d'una Nova York molt viva i d'un ambient d'esquerra. Madrid em va semblar una ciutat molt grisa. Aleshores vaig viatjar a Barcelona. L'arribada a l'Estació de França em va impactar. La ciutat em va enamorar.

Vostè estudiava filologia hispànica. ¿Era conscient de l'existència del català?

Sabia que hi havia una cultura catalana amb llengua pròpia. Ho vaig saber al col·legi pel llibre de cultura de les classes de castellà...

Al col·legi? A Nova York?!

Sí, el llibre explicava les diferents cultures d'Espanya: Catalunya, Galícia...

Què va trobar en Barcelona?

A Madrid no em trobava a gust, i Barcelona va ser una passió a primera vista.

Però Barcelona tenia poc a veure amb Nova York...

Barcelona també era franquista, però s'hi respirava un altre clima. Hi ha molts elements que uneixen Barcelona amb Nova York: totes dues són ciutats portuàries, capitals culturals però no polítiques...

Se sentia confortable a Barcelona?

Vaig sentir una entesa especial amb la gent, em va acollir generosament.

Quan s'hi estableix per primera vegada?

Al 76 vaig tornar a Madrid per fer un màster. Volia conèixer Espanya després de Franco, però a Madrid semblava que Franco encara era viu! Quan vaig acabar d'estudiar, vaig viatjar a Barcelona, hi vaig trobar feina i vaig viure-hi vuit mesos. El 1977 va ser un any espectacular! Vivia a les Rambles i qualsevol manifestació o gresca passava per sota de casa!

Com va aprendre el català?

Les dues úniques classes formals de català que he fet van ser el 1976 al Círculo Catalán de Madrid. A Barcelona el vaig aprendre al carrer. En tornar a Nova York, vaig proposar a un grup d'amics novaiorquesos que parlaven castellà si volien aprendre català. Ens reuníem a casa, jo m'estudiava el Teach yourself catalan de l'Alan Yates i els l'ensenyava. De passada, jo aprenia a escriure i parlar correctament!

Com s'explica l'interès dels seus amics de Nova York per aprendre, el 1976, català?

Eren progressistes. Els interessava molt la qüestió catalana. Als Estats Units les cultures dites minoritàries són respectades, és una qüestió de drets civils.

Potser interessa més als EUA que a Espanya...

I més que a Europa, on la gent sovint compara el fet català amb qualsevol fet regional local, i el minimitzen. Els nord-americans parteixen de menys de conceptes previs i es deixen fascinar per una cultura com la catalana. No hi posen barreres.

En aquests anys, com ha canviat Catalunya?

S'ha desvinculat mentalment d'Espanya. El 1977 la cultura espanyola era la que vivies tot el dia. Ara per veure cultura catalana només et cal engegar el televisor.

Espanya encara nega el fet català...

A finals dels setanta, els opositors al franquisme reaccionaven positivament davant els temes socials: grups minoritaris, feminisme, drets gais... Algunes d'aquestes coses ja s'han normalitzat, però, en canvi, s'ha involucionat, en la reflexió davant dels fets diferencials culturals o nacionals.

Per què es nega el fet català?

Ho compararia amb el que ha fet la dreta als EUA: distorsiona el discurs polític en temes com l'avortament. Això a Espanya no es discuteix. Aquí la dreta manipula amb el separatisme.

Vostè potencia la cultura catalana a Nova York. D'on sorgeix la idea del Catalan Center?

Sorgeix des de l'Institut Ramon Llull. El 2004 es van produir dos fets: el director de la Film Society of Lincoln Center va venir a parlar amb nosaltres perquè volia fer un cicle de cinema català; i el Metropolitan Museum volia fer l'exposició d'art català Barcelona and modernity. Les institucions novaiorqueses s'esmerçaven en la cultura catalana! D'aquí va sorgir la idea de muntar un centre de cultura catalana que assessorés les institucions de la ciutat quan fessin manifestacions culturals catalanes i que, alhora, fes programacions pròpies.

Què atrau de Catalunya al Lincoln Center?

Vaig preguntar-li això a Richard Peña, el director de la Film Society. Em va dir que sempre li havien interessat les narratives amagades per la "història oficial". Ho veu? Tornem al respecte per les cultures no hegemòniques.

Com descriuria la seva relació amb Catalunya?

És casa meva. És la meva segona casa. Vaig viure a Catalunya del 2002 al 2006 i he tornat a Nova York per muntar el Catalan Center. Sóc novaiorquesa i en la feina de difusió de la cultura catalana sóc més efectiva aquí que a Catalunya. Puc abastar més gent.

On es veu vivint els propers anys?

Em veig arrelada a Nova York, propiciant el vaivé dels catalans, i viatjant molt a Catalunya: he de saber què s'està cuinant!

Entrades més populars del Mar de fons