Aberrant Cañizares (publicat a l'Avui)

Tens pensat un article i una notícia et trenca els esquemes.Volia parlar sobre l’obsessió dels nacionalistes del país a separar entre bons i dolents, entre nosaltres i vosaltres, entre unionistes i independentistes, però llegeixo que el cardenalCañizares ha dit que els abusos sexuals que van patir almenys 25.000 nens desafavorits d’Irlanda sónmenys greus que l’avortament i m’és ineludible reorientar el tret. Les declaracions del cardenal prefecte de la Congregació per al Culte Diví i laDisciplina dels Sagraments regiren l’estómac. Darrere aquest pompós títol s’hi amaga un homeque no s’està d’escopir bilis.Un home que després de demanar perdó, amb la boca petita, a destemps –i segurament a desgrat–, per un crim comés l’abús sexual, s’afanyi a assenyalar els governs democràtics que han legalitzat l’avortament. ¿Comés possible que un
home que s’oposa als preservatius i a l’educació sexual; un home que de relacions sexuals i reproducció, en teoria, en sap ben poc, parli de l’avortament per minimitzar l’abús sexual? Una minimització que, malgrat la petició de perdó no lliurarà de culpa l’Església catòlica, sinó que encara embrutarà més les sotanes. Avorreixo les marxes festives per reclamar l’avortament. Qualsevol interrupció de l’embaràs és un dramaper a la dona que pren aquesta decisió.Ara bé,ambuna llei comla vigent, que s’ha demostrat imperfecta,amb immenses escletxes legals que han permès pràctiques escandaloses, es fa imprescindible legislar sobre la matèria i instaurar una llei de terminis en l’estela del que es fa a Europa. Tanmateix,Cañizares, ofuscat per aquesta cursa contra corrent de l’Església catòlica per no perdre pistonada a l’esfera pública, s’atreveix amb unes declaracions aberrants. Si aquesta és “la disciplina dels sagraments”, no ho dubteu, els seminaris, en pocs anys, seran edificis en desús.

De sotanes i condons (publicat a l'Avui)

Si pertanyés a la dreta catalanoespanyola (Déu m’en guardi) treuria foc pels queixals amb la Conferència Episcopal i l’incansable creuadista Rouco Varela. Ahir, dia dels Sants Inocents, no sé si per commemorar la matança de nens menors de dos anys nascuts a Belem ordenada pel rei Herodes – avui es carregarien els homosexuals, mares solteres, divorciats i altres pecaminosos com els fecundats in vitro– o per afegir una nova bufonada a l’Espanya casposa que patim, la patronal de la sotana va tornar a cridar els seus fidels al carrer.

I de pas van donar una nova alenada d’oxigen a aquest PSOE que menysprea l’Espanya plural però que esdevé garantia d’un cert progressisme mental a l’Estat. Aquells que mai sabran quin és vertader gaudi de la vida en parella, –les seves encarcarades lleis els ho impedeixen, ¡encara!–, es van tornar a erigir en defensors de “La família, gracia de Dios”. I van donar un nou motiu d’irritació a aquells que, amb pànic, contemplem com la dreta més rància encara té vida. Una vida, que, tanmateix, i torno a donar gràcies a Déu, s’albira cada vegada més i més curta, més i més feble. Fixeu-vos, sinó, en un detall genys menyspreable. Brasil, un dels països amb més catòlics per centímetre quadrat, comandat pel cada vegada més carismàtic i lider americà Lula da Silva, repartirà 1.200 milions de preservatius gratis el 2009 durant els carnavals –on la sensualitat està a flor de pell– i a hospitals i a escoles.

El papa Benet i la seva cort de Roucos i Cañizares segueixen bramant, però ni un dels països més creients del món els hi fa el més mínim cas: la milionària apologia del condó i de la bona vida sexual n’és un exemple. En aquest cas, del tot saludable.

La monja italiana (publicat a l'Avui)

Antonio Rungi, un capellà italià altament preocupat pels reptes als quals s'enfronta el catolicisme, ha creat un concurs de bellesa per escollir la monja més guapa del país. L'objectiu de Rungi és doble: per una banda, desmuntar els prejudicis que relacionen estretament noia lletja amb candidata a vestir sants; i d'altra banda, donar un nou impuls a l'evangelització al país transalpí i qui sap si a tot el món. Les aspirants a Miss Monja, que, atenció, han de ser més grans de 18 anys però menors de 40 (per a aquest home l'atractiu físic té edat), hauran d'enviar-li una fotografia en què mostrin "tant la bellesa física com l'espiritual". La lògica del pare Rungi és fascinant. Si un dels grans retrets que es fan a la jerarquia eclesiàstica és que viu al marge dels costums mundans, la solució és contaminar-la amb els seus vicis. Un d'ells, la porqueria dels concursos de bellesa. Obcecat amb la seva missió evangelitzadora, el capellà no s'adona que el perjudici més gran el té a casa seva: l'aclaparadora i aberrant discriminació de la dona. I que agreujarà amb el seu infame concurs. El problema no és si la gent pensa que les monges són noietes poc agraciades que davant l'infortuni de la vida opten per tancar-se en un convent per servir Déu. El problema és que quan decideixen emprendre aquest camí s'exposen a una discriminació per a tota la vida. ¿No seria un efectiu desgreuge invertir tots els esforços perquè aquestes dones tinguin els drets homologats als dels companys mascles? Permetre que les dones oficiïn cerimònies religioses seria un vertader impuls modernitzador del catolicisme que contribuiria, aquest sí, a l'evangelització del món. I no pas idioteses com el concurs de Miss Monja que no fan més que empobrir la imatge de la jerarquia catòlica al món.