Twitter Updates

dilluns, 1 de desembre de 2008

Entrevista a Diana Garrigosa (publicada a l'Avui)

L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç

Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer
CARPE DIEM · "Vivim la malaltia pensant en el dia a dia"
SUPORT · "Tota la gent que ens importa es va portar molt bé i ens va recolzar"
GOVERN · "Els tres anys de presidència van ser molt durs i complicats"

Diana Garrigosa va conèixer Pasqual Maragall el 1963. Des d'aleshores no s'han separat. Ara, junts, lluiten contra l'Alzheimer que pateix l'expresident.

Fa un any que Maragall va anunciar que patia Alzheimer. Com l'han viscut?

La declaració pública de la malaltia del Pasqual va aconseguir dues coses: va alleugerir-nos del pes que suposava tenir aquell secret que pràcticament no coneixia ni la família; i va fer que ell digués que volia fer alguna cosa per vèncer aquesta malaltia...

¿La idea de la fundació la va tenir el mateix dia que ho va anunciar?

Sí, jo no ho sabia! Però va encertar-la. En aquell moment no sabíem res de la malaltia.Vam informar-nos sobre què s'estava fent, i vam veure que hi ha moltes fundacions que estan fent una tasca fantàstica d'assistència a les famílies, però que estan dirigides al malalt quan ja és dependent...

Vostès volen prevenir...

Exacte. Volem aconseguir que no hi hagi més malalts! L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç. Volem descobrir què provoca la malaltia.

Maragall va dir: "Vam fer els Jocs, vam fer l'Estatut, i ara anem per l'Alzheimer". L'afecta de ple a vostè...

Em sento absolutament implicada en el projecte. I procuraré compartir el màxim temps el protagonisme amb en Pasqual: la manera que tenim de viure aquesta malaltia és pensant en el dia a dia. En aquest moment en Pasqual i jo som un equip. I en el nostre equip tenim el Jordi Camí com a director de la fundació i moltes persones fent feina.

La societat ha respost a la seva crida?

Molt. Fa uns dies, quan vaig voler pagar un taxista em va reconèixer i em va preguntar per la fundació. Quan li vaig explicar què fèiem no em va voler cobrar la carrera! Em va dir que destinés els diners a la fundació! Hi ha molta gent que ens fa costat. I la necessitem, perquè per crear el centre calen molts diners.

Quants diners necessiten?

Calculem que ens caldrien 15 milions d'euros anuals. Són molts diners. És per això que estem buscant grans empreses disposades a participar en un fons de capital risc destinat a investigar què provoca la malaltia.

Confien a aconseguir els socis?

Estem convençuts que ho aconseguirem: és una malaltia que afecta moltíssima gent. El Pasqual té amics per tot arreu i la gent sap que quan es proposa una cosa, la fa. Tenim de director el Jordi Camí, que també aconsegueix allò que es proposa. I tenim una idea molt innovadora.

És l'estil Maragall...

Exacte, està en sintonia amb la seva trajectòria. Volem que el centre que creem sigui molt àgil, i que les empreses que hi entrin es converteixin en sòcies. Tot i així, la crisi es nota. Fins al setembre ens havien rebut totes les empreses de l'Íbex-35, però ara tenen més dificultats per implicar-s'hi. La crisi pot endarrerir la posada en marxa, però no pararem: tenim massa arguments per continuar!

La malaltia l'hi van diagnosticar el maig del 2007, i fins a l'octubre no ho van dir als familiars. Com van viure-ho?

Va ser bastant terrible. Vam contactar a Nova York amb un doctor, de la mà de Luis Rojas Marcos, que després de dos dies d'anàlisis ens ho va comunicar a tots dos, de cop! Li vaig preguntar què havíem de fer i ens va dir: "Tornin l'any vinent". Ens vam quedar desconcertats! Per sort ens va posar en la pista de la doctora Gómez Isla, de l'Hospital de Sant Pau, que ens va rebre amb una humanitat tremenda i és una gran professional.

Quan van decidir dir-ho a la família?

Quan ho vam saber del cert vam dir-li només a un germà del Pasqual i a una germana meva.Necessitàvem algú amb qui parlar. I més endavant, vam decidir que el millor era dir-ho en públic. Un divendres vam reunir tota la família a casa - érem 50 persones!- i l'endemà vam fer la roda de premsa.

Van precipitar l'anunci per filtracions alienes a la família?

No creiem que mai, ningú, hagi filtrat res. Nosaltres vam fixar el calendari.

Es van sentir recolzats per tothom?

Tota la gent que ens importa es va portar molt bé i ens va recolzar.

Què necessita el malalt d'Alzheimer?

Necessita molt carinyo. I això el Pasqual ho té. La gent pel carrer l'abraça, els seus néts el fan feliç... I també cal comprensió. Els malalts necessiten que no s'amagui la seva malaltia.

Té recança d'alguna cosa?

Tinc una recança cap al Pasqual de l'any que vam passar a Roma: se'l va passar treballant! Volia demostrar que es podia guanyar la vida fora de la política! Després, tot i que va ser una llàstima que no fos president el 1999, l'etapa de parlamentari va ser esplèndida: va canviar el Parlament!

Com recorda l'etapa a la Generalitat?

Els tres anys van ser molt durs i complicats. Vam patir una tensió brutal.

Estan junts des del 1963. Quin és el seu millor moment?

Els últims anys de l'alcaldia. I els Jocs.

Com es veu els propers anys?

Cada vegada més velleta [riu]. Acompanyada de la família. Tinc uns fills amb els quals m'entenc perfectament, tinc uns néts encantadors... Ens en sortirem. I estaré sempre al costat del Pasqual.

Entrades més populars del Mar de fons