Twitter Updates

divendres, 3 de desembre de 2010

2 tuitreflexions més sobre el PSC

1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenció i prendre nota de les seves observacions. Sense Castells, Tura, Maragall, Mascarell el PSC serà marginal. Queda dit.

2. Els joves quadres del PSC aixequen la veu a La Vanguàrdia, amb tant poca habilitat que és facilíssim identificar les fonts. Els conec perfectament. Aquesta generació blackberry de la que parla LV són joves de menys de 45 anys que només han viscut del partit (exceptuant-ne alguns noms que res tenen a veure amb el qualificatiu que se'ls hi atorga). No han vist res mes a la seva vida. De vida professional al marge de la política, poca. Dit ben clar: veuen el partit com un ascensor social. Aquest és el futur del PSC? Més marginalitat.

Pd. Una des les joves aspirants a més poder, Rocío Martínez, va dir el 7 de setembre que el PSC aspirava a obtenir "68 diputats o més". Ara sí que queda tot dit.

Aclaració: LV cita, entre els joves Blacberry, bellíssimes persones a les que en absolut em refereixo en aquesta entrada i que no es mereixen el qualificatiu que els dona el diari. La Laia Bonet n'és un exemple.

3 comentaris:

don-aire ha dit...

No sé si el codi per avaluar la qualitat de les persones és el que es diu en campanya.

En tot cas, ja que cites a la Rocío Martínez, et diré que ha treballat en dos empreses i que ha estat professora en tres universitats, entre elles a la London Economic School, a banda de la seva activitat al CIDOB.

És diputada només des de fa una legislatura. No sé si quadra massa amb aquest perfil que dius. I la resta, tampoc.

Manuel Cáceres ha dit...

Ja que ens animes a comentar, ho faig. Et vaig dir ahir que no veig que companys com Tura, Castells o Maragall (Àngel Ros és un cas diferent), que porten un munt d'anys com a professionals de la política, siguin el futur del PSC. El que no vol dir que les seves opinions, com les de tothom, hagin de ser escoltades i tingudes en compte.

I sobre la "generació blackberry", crec que no ets justa generalitzant. A banda del cas que et comentaba el company Donaire, hi ha altres persones que no només han desenvolupat la seva carrera professional a la política (cosa que tampoc hauria de ser un demèrit). I de l'ànsia per tocar poder, et dic el mateix, algú la tindrà, però per coneixement personal puc dir-te que molts no. I això que tenen tan dret a aspirar a manar com qualsevol altre militant, que no som a una monarquia de dret diví.

El punt central en el que discrepo amb tu i amb d'altres comentaristes és en aquest afany per insistir en la dicotomia espanyolisme-catalanisme que, per la immensa majoria de militants, no existeix, tot i que tots i cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia postura.

Salut!

Mar de fons ha dit...

Sobre RM prefereixo no parlar-ne gaire, no correspon a aquest bloc, només us diré que va ser maragallista a rabiar, van convertir-se en montillista i demà no sé què serà. D'altra banda, hi ha gent a aquesta generació valuosíssima, com Laia Bonet o Toni Comin, però, molts, els coneixo, només han fet política, no els conec projecte de país ni ànsies de millorar el món en tant que socialistes. A més, em sembla que hi ha un punt de soberbia quan es pensa que només pel fet de ser joves són millors que Castells o Tura.

Entrades més populars del Mar de fons