Twitter Updates

dimecres, 18 de juny de 2008

L'immigrant (Publicat a l'Avui)


Vet aquí la història d'un immigrant. Nascut a Valverde de Leganés, un petit poblet prop de Badajoz, ben jove s'acomiadà dels seus en direcció Catalunya. Com digué Serrat, el van veure allunyar-se, amb la maleta a coll, caminant per un moll, de l'Estació de França. Ben aviat, l'Hospitalet va esdevenir la seva pàtria. Actiu contra la dictadura, es féu socialista. El 1983 va ser escollit regidor de la ciutat que el va veure créixer. I el 1994, arribà al primer gran dia. Alcalde de la segona ciutat del país. La seva carrera fou una ascensió sense pausa que va culminar el 2008. El segon gran dia. Celebrava la segona victòria consecutiva de Zapatero a les urnes quan aquest el va trucar. La seu ministerial de Treball i Immigració seria la seva nova casa. Ell, immigrant i socialista, seria l'encarregat de guiar el futur dels treballadors i els nous propietaris de les maletes de cartró. Els orígens, tanmateix, es desdibuixen amb el temps. Qui el recorda baixant del tren? Qui recorda la gèlida Estació de França? Aquesta setmana ha filtrat (no pas anunciat) el que esdevindrà una de les pedres angulars de la seva política: restringirà el reagrupament familiar vetant l'entrada als pares d'estrangers i als fills que no tinguin feina. Aquell que un dia fou immigrant, serra les dents i colpeja la pastera amb puny de ferro. Tu, immigrant, africà, americà, cotitza, paga impostos. Però calla, no protestis. Tens papers? Queda't, però no alcis la veu. Aportes el 7,4% de les cotitzacions de la seguretat social i només reps el 0,5% de la despesa en pensions. Calla, treballa. No protestis. La mare, el pare? Oblida-te'n. El fill. Oblida-te'n. Cotitza i calla. Ets immigrant. Ciutadà de segona.

1 comentari:

Lorita ha dit...

L'altre immigrant, arribat fa anys i gairebé integrat aquí, ara ocupa la presidència més alta a Catalunya.

Son, però, majoria a Espanya, aquells qui encara diuen que 'los catalanes son muy suyos' i que si no ets nascut aquí 'vas dao'.

Quina llàstima que els forasters, se'n foten o denosten tot allò nostre que no coneixen... l’acolliment, la tolerància, el respecte per la privacitat de l’altre: un català típic és tot el contrari que el ‘telecinquisme’…

La reacció del senyor Corbacho s'enten.
Potser no la compartim, però l'entenem.

Entrades més populars del Mar de fons