Twitter Updates

dilluns, 22 de juny de 2009

Quatre històries (publicat a l'Avui)

Primera: l’Alejandra és peruana. Fa tres anys que viu a Espanya. Ha de renovar els papers. Les condicions són inequívoques: ha d’haver cotitzat almenys sis mesos en l’últim any. La crisi l’ha afectat. Només ha treballat tres mesos. De manera inesperada, es convertirà en irregular. Estarà abocada a l’economia submergida. O que la parin al carrer, la destinin a un centre d’internament i l’expulsin.

Segona: Ahmed té quinze anys. Té permís de residència. Va a escola. Però la seva formació té data de caducitat. No té dret a l’ensenyament postobligatori. No té permís de treball. Als disset anys, estarà abocat al carrer. Destí: delinquir, o, amb sort, l’economia submergida.

Tercera: Khaled va arribar sent un nen a Espanya. Sol. Ha estat internat en un centre de menors. Té permís de residència. No té permís de treball. D’aquí a una setmana fa els divuit anys. La seva estada al centre de menors haurà quedat enrere. A què es dedicarà?

Quarta: Franns Rilles Melgar. És bolivià. No té papers. És un no ciutadà. Treballant a la panificadora de Real de Gandia, en un accident laboral, va perdre el braç. Ha denunciat els propietaris. Després de l’accident, van tirar el braç a les escombraries. El govern espanyol, en el que defineixen com a gest humanitari, regularitzarà la seva situació. Ara només té un braç, però ja és ciutadà.

Quatre històries. Un denominador comú: la inexistència d’una efectiva llei sobre immigració. Zapatero es conforma a modificar, de manera discutida, una legislació obsoleta. Per què es perden les eleccions? Entre altres motius, per la manca de coherència: de l’impossible papers per a tothom a la lògica Berlusconi. Qui diu socialisme?

3 comentaris:

Una madre ha dit...

Que pena.

jan ha dit...

tu que vols, papers per tothom i tots els negres i moros vinguin aquí sense parar en un efecte crida brutal ?
perquè no penses abans de parlar?

Anònim ha dit...

Jan, les teves paraules demostren ira i ignorància. Com tu dius, sóc negra. PErò abans de ser negra, sóc persona, dona, i catalana. Vaig néixer aquí, filla d'immigrats. Em sento d'aquí, de Catalunya. Qui ets tu per parlar d'efectes crida i per menysprear el grau de ciutadania d'altres?
Tots hem de pensar abans de parlar, però sobretot hem de respectar els altres a l'hora de parlar.

Entrades més populars del Mar de fons