El delator de Vic

Ahir dilluns, a primera hora de matí, vaig poder escoltar, en directe, al plató de Josep Cuní, com Josep Maria d'Abadal desgranava els seus arguments per justificar la decisió de delatar els immgrants sense papers. En vaig extreure les següents conclusions:

1. En Vila d'Abadal té una preocupació, i aquesta no és la immigració. La seva preocupació es diu Josep Anglada, i no pas per l'ideari xenòfob del president de la Plataforma per Catalunya, sinó perquè li pugui restar vots a les properes eleccions municipals.
2. El padró és indispensable per conèixer la composició demogràfica d'un municipi i calcular-ne les necessitats de despesa associades a la prestació de serveis bàsics. Si el padró no és exacte, no es podrà conèixer quines són aquestes necessitats. I el padró no serà exacte si els immigrants sense papers no s'hi inscriuen per por a ser denunciats.
3. L'advocacia de l'Estat va impedir que l'Ajuntament de Vic tirés endavant la decisió de no empadronar els immgrants sense papers. Ara Vila d'Abadal ho vol aconseguir per la via de la intimidació.
4. Visc al Raval. Conec de primera mà la immigració. I els problemes que s'en deriven, sobretot quan immigració va lligada amb exclusió social, no es solucionen amb la delació.
5. Iolanda Pineda vs. Josep M. Vila d'Abadal. Mentre l'alcaldessa de Salt afronta els problemes associats a la immigració amb demandes poc bonistes, com voldrien dir alguns, com un enduriment del codi penal pels multireincidents o la petició més fons i instruments, Vila d'Abadal es centra en la delació. ¿És que a Vic no hi ha problemes amb la multireincidència o escassetat de recursos, que en Vila d'Abadal només reclama públicament el seu dret a erigir-se en delator?
   
6. Indiscutiblement, el meu model és el de Iolanda Pineda. I és clar, el del Raval.