Twitter Updates

dimarts, 4 de novembre de 2008

Avui toca poesia (publicat a l'Avui)

Tertúlia a Catalunya Ràdio. Inevitablement, les eleccions dels EUA monopolitzen bona part del debat. La meva aportació es centra en la poesia: la d'Obama. Els companys conterturlians m'alerten: "No te'n fiïs. Darrere la poesia, hi ha d'haver un estadista, un projecte polític. I Obama encara ho ha de demostrar". Cert. Tanmateix, en uns temps en què la política s'assimila cada vegada més a una (no sempre) eficaç gestió, vull poesia. Vull política, en estat pur, de la bona. Un gran líder es caracteritza per la seva audàcia a l'hora de connectar amb el que preocupa la gent; per la seva capacitat de mostrar-se (i esdevenir) pròxim al ciutadà; pel seu mestratge en la gestió dels problemes; per la definició d'un projecte de futur estimulant; i, també, per la seva capacitat de conjugar tots aquests elements sota una poderosa pàtina de poesia. Tots aquests elements són indispensables, i fins i tot indissociables, però el més poderós és el de la poesia. És el que diferencia un bon polític del Polític o Política. La paraula, l'oratòria, agiten els somnis, conquisten els cors i voluntats dels votants i els impulsen a voler donar el millor d'ells mateixos a la comunitat. A Europa, a Espanya, a Catalunya, coneixem líders eficaços, brillants gestors, fins i tot polítics propers al ciutadà, però tenim, malauradament, un dèficit de poesia. És precisament per això que, quan Barack Obama va visitar Berlín, l'avinguda del 17 de Juny es va omplir a vessar per joves que anhelaven la seva poesia, per joves que volien tornar a somniar, a emocionar-se amb el discurs d'un polític. Obama, certament, ha de demostrar que és un estadista. Però guanyi o perdi, una cosa ha quedat clara: és un poeta. I avui, si res no falla, toca poesia.

1 comentari:

Crom el nòrdic ha dit...

L'article em sembla bo, però no acabo d'entendre molt bé el que vol dir, exactament. ¿Poesia? ¿Cal poesia en un polític? ¿Això és el que voleu dir, que calen polítics amb poesia? ¿Com ara el sofista Gòrgies (per posar el primer exemple que se'm acut)?

En fi, encara que no n'entenc el sentit general (tot i que potser no cal que un relat tingui un sentit general propi per a ser un bon relat), tot i això, m'agrada el relat. Segueix així, endavant.

Una abraçada!!

PD: Veig que sóc el primer a posar un comentari... És un honor per a mi.

Entrades més populars del Mar de fons