Twitter Updates

dijous, 13 de novembre de 2008

Entrevista a Pere-Oriol Costa (publicada a l'Avui)

Obama serà el president més lliure respecte als «lobbies»
Pere Oriol-Costa, Catedràtic de comunicació política de la UAB
Què és més important per guanyar unes eleccions: la campanya, el candidat o el programa?

Depèn de les eleccions. És evident que les tres coses són importants, tot i que una campanya bona et pot donar la victòria, sobretot amb resultats ajustats entre les forces majoritàries.

¿Una campanya pot fer guanyar un candidat mediocre?

Sí. Però a la campanya s'hi ha de sumar el partit i el programa. Si dins d'aquest equilibri el candidat és dolent, la campanya pot fer-lo guanyar. De fet en tenim molts exemples... En aquest sentit, ens serveix l'índex de lideratge. Si aquest índex és positiu, implica que a les enquestes té més tirada el candidat que no pas el partit. Quan és negatiu, és el partit el que arrossega més els electors. L'índex de lideratge condiciona el tipus de campanya.

Què es tria primer, el missatge o el candidat?

Primer escollim el candidat. Ell és la marca. A Europa tenim candidat i partit. Als EUA té més pes el candidat. A partir d'això, s'investiga contrastant el programa propi amb l'estat de l'opinió pública.

El missatge no l'aporta el candidat? ¿Es modula en funció del que volen els electors?

Als EUA el que aporta el candidat és un programa. A partir d'aquí es fa investigació demoscòpica i es formula el missatge. A Europa el programa el fa més el partit, junt amb el candidat. I també s'utilitza la investigació demoscòpica.

Tot depèn de la demoscòpia, vaja...

No dic que amb la investigació es determini el missatge, perquè això seria populisme...

Passa sovint...

Sí, hi ha partits que ho han fet i encara ho fan. Examinen què vol la gent i a partir d'aquí fan el programa... Però el normal és fer una síntesi entre programa i voluntat dels electors, buscant allò que connecti amb la gent.

El màrqueting polític dilueix les ideologies?

Hi ha un corrent d'investigadors que ho pensa. Jo no. Davant de cada problema col·lectiu, hi ha una solució de dretes i una solució progressista. Ara bé, tenint en compte que a la campanya electoral es tracta de persuadir, és normal que els candidats utilitzin totes les eines que tenen a l'abast.

Tots els polítics volen tenir l'empatia i el carisma d'Obama. És possible aconseguir-ho?

L'empatia i el carisma són inherents a Obama, però igualment els ha treballat. Ara, si un candidat no en té, és molt difícil que sorgeixi.

Què té Obama?

Obama té un toc superelegant: alguns l'han qualificat com un ballarí. I al mateix temps té un origen absolutament humil i fins i tot desestructurat. És un reflex increïble del somni americà... i ha sabut trobar el seu forat polític.

Qui el va trobar, ell o els seus assessors?

No ho podem saber, però la veritat és que van ser capaços de captar aquell forat electoral que Hillary Clinton va deixar-se a l'esquerra en el seu camí cap al centre.

Identifica un nínxol electoral i el conquereix...

Obama suma el que és no racional -els sentiments, la connexió, l'empatia- amb una campanya de criteris absolutament racionals. A més, l'espai que havia deixat orfe Clinton el van detectar, abans que Obama, els bloguers joves del Partit Demòcrata, que la criticaven per traïdora.

Quina ha estat la clau contra McCain?

Quan encara s'estava enfrontant a la Hillary, Obama va detectar un element que ha estat determinant: les ganes de canvi de l'electorat. En el moment en què Hillary venia experiència, ell ja estava venent el canvi, que després va abanderar contra McCain. No li va fer falta canviar el discurs.

La mobilització dels voluntaris ha estat fonamental. Què motiva aquests joves a matar-s'hi tant?

El nucli inicial són els bloguers que critiquen Hillary. I Obama també pren bona nota de les possibilitats d'internet per obtenir diners. Obama porta internet a unes cotes desconegudes: en la captació de fons i voluntaris i en convèncer la gent perquè vagi a votar. A banda d'explicar la campanya, esclar.

Internet ja és imprescindible...

Obama va aconseguir 2.200.000 adreces que, a més, sembla que vol seguir utilitzant per enfortir i explicar la seva política.

Dialoga amb el ciutadà...

És el candidat que més ha dialogat quantitativament i ho han fet molt bé. Però tampoc deixaven res per a la improvisació.

El sistema de captació de diners d'Obama, amb petits donants, el fa més lliure dels lobbies...

Serà el president dels EUA més lliure dels lobbies i de les corporacions. Ha rebut uns diners molt més esmicolats i parteix de molta més llibertat.

Quines lliçons hem d'extreure'n?

Els partits s'haurien de fer més permeables a la societat. I això portaria a una reflexió no només sobre les llistes obertes sinó també sobre les primàries.

La clau és la democràcia participativa...

Exacte. I el govern també ha de saber dialogar amb la societat.

Entrades més populars del Mar de fons