Tens pensat un article i una notícia et trenca els esquemes.Volia parlar sobre l’obsessió dels nacionalistes del país a separar entre bons i dolents, entre nosaltres i vosaltres, entre unionistes i independentistes, però llegeixo que el cardenalCañizares ha dit que els abusos sexuals que van patir almenys 25.000 nens desafavorits d’Irlanda sónmenys greus que l’avortament i m’és ineludible reorientar el tret. Les declaracions del cardenal prefecte de la Congregació per al Culte Diví i laDisciplina dels Sagraments regiren l’estómac. Darrere aquest pompós títol s’hi amaga un homeque no s’està d’escopir bilis.Un home que després de demanar perdó, amb la boca petita, a destemps –i segurament a desgrat–, per un crim comés l’abús sexual, s’afanyi a assenyalar els governs democràtics que han legalitzat l’avortament. ¿Comés possible que un
home que s’oposa als preservatius i a l’educació sexual; un home que de relacions sexuals i reproducció, en teoria, en sap ben poc, parli de l’avortament per minimitzar l’abús sexual? Una minimització que, malgrat la petició de perdó no lliurarà de culpa l’Església catòlica, sinó que encara embrutarà més les sotanes. Avorreixo les marxes festives per reclamar l’avortament. Qualsevol interrupció de l’embaràs és un dramaper a la dona que pren aquesta decisió.Ara bé,ambuna llei comla vigent, que s’ha demostrat imperfecta,amb immenses escletxes legals que han permès pràctiques escandaloses, es fa imprescindible legislar sobre la matèria i instaurar una llei de terminis en l’estela del que es fa a Europa. Tanmateix,Cañizares, ofuscat per aquesta cursa contra corrent de l’Església catòlica per no perdre pistonada a l’esfera pública, s’atreveix amb unes declaracions aberrants. Si aquesta és “la disciplina dels sagraments”, no ho dubteu, els seminaris, en pocs anys, seran edificis en desús.
6 comentaris:
El periodismo-político, el activismo , entendido como una práctica cultural que "orienta trets", no es más que una parte de lo político, entendido como neurósis cultural. Es disparar a fantasmas mentales, creados por una sociedad hedonística e insconsciente, en su totalidad. O sea, la histeria ante la prohibición de lo imposible.
Al contrario, un cristianismo implacable tendría un éxito luminoso. La fiesta de la Humanidad es una histérica plaga de ratas, persiguiendo al flautista del siglo. Una rata insaciable destrozándose las uñas contra los huecos derrumbados. Una cruel rata asesina, devorando con saña a las ratas más viejas, a las más enfermas. Una obesa rata engreida, recibiendo los alagos de unas ratas aterrorizadas. Una plaga convencida, inteligente, desquiciada, implacable en su error, imparable en su poder.
La ciber-periodista en cuestión, trás dar por terminados los estudios de Economía, decidió que la obra de Marx "La Capital" eran de lo más significante, lo que la llevó a adoptar -revolucionariamente- la mentalidad imperante en esa época. Publica asiduamente como opinadora en "La Claca", la prensa del regimen. Y asiste a todo evento sociopolítico oficial a los que puede llegar. Es una vida moralmente destructiva, pero más dificil está el negocio del melón en Murcia.
Ya ve usted, Mar. Tanto esfuerzo en demostrarles sumisión y agradecimiento, y así se lo pagan los catalanistas. Los apellidos, Mar, vivimos dentro de nuestros apellidos. La buena gente, la peor.
Ferran es gay.
Volem bisbes catalans!!
Publica un comentari a l'entrada