dilluns, 25 de maig del 2009
Què està passant? (Publicat a l'Avui)
“Els feixistes han tornat”. Així de clar i contundent es va expressar Umberto Eco en el seu recent viatge a Madrid. L’escriptor i semiòleg va tenir moments brillants en el seu contacte amb els mitjans de comunicació. Quan li van preguntar quin llibre regalaria al que ell anomena ja “cabdill” –Veronica Lario, l’encara dona del president, l’anomena “l’Emperador”–, va respondre, simplement, “cap”. I va afegir, “ell mateix ha dit que fa més de 20 anys que no llegeix llibres, [tot i que] tenint en compte els últims esdeveniments, li regalaria Lolita”. Genial, Eco. Lamentable, Berlusconi. Com és ben lamentable que a Itàlia, amb la majoria de mitjans de comunicació controlats pel cabdill, bona part dels ciutadans hagin perdut l’esperit crític i a cada bajanada que Berlusconi vocifera, les enquestes el situïn més amunt. El feixisme no sé si ha tornat, però la democràcia està malalta, molt malalta. I els ciutadans, com em va dir en una entrevista recent Arcadi Oliveres, estan “imbecil·litzats”. Uns ciutadans tan imbecil·litzats que són capaços d’aplaudir, i fins i tot victorejar, els seus governants quan aquests estan acusats de corrupció. El que està esdevenint aquests dies davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià és espectacular. Un president autonòmic imputat per acceptar suborns acudeix a declarar amb un somriure d’orella a orella proclamant la seva felicitat i els seus conciutadans i companys de partit no s’estan d’homenatjar-lo dia sí, dia també. Què està passant? Tres membres de l’exercit són condemants a presó per haver confós les restes mortals de trenta soldats i el que era ministre de Defensa en aquell moment no només no dimiteix sinó que té la xuleria de discrepar de la sentència judicial. Què està passant? O estem molt imbecil·Iitzats; o la democràcia està malalta. O, potser, les dues coses alhora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Imbecil.litzats. Pensa-ho bé, potser ho estàs tu i no els italians. Si t'hi fixes el partit que defenses i del que formes part, el PSC, fa campanyes electorals pre mentals, dient-nos que Bush, Aznar i Chirac, tots retirats, volen canviar el món en unes eleccions europees. Més encara, intenten fer creure que la crisi és culpa dels liberals i resulta que fins fa poc el seu líder, Zapatero, s'hi considerava, i el vicepresident Carod també. I és clar, parlen de la "desregularització" però són incapaços de dir quina regulació existent es va eliminar i per descomptat amaguen que en l'origen de tot hi dormita el control estatal de Fannie Mae i Freddie Mac.
Però és clar, vosaltres SEMPRE sou els bons. L'esquerra és la intel·ligent.
Els liberals sóm dolents. Els catalanistes provincians. La llibertat l'enemic.
Perdona Ferran, però jo no pertanyo a cap partit, per tant, per favor, evita fer afirmacions assegurant coses que desconeixes. I, d'altra banda, llegeix-te la meva entrada Toca Europa i veuràs què en penso de la tanca.
Salutacions, i, encara que siguis crític, encantada de rebre els teus comentaris.
"El PSC ha versionat l’exitós Si tu no hi vas, ells tornen. Ara el protagonitzen Berlusconi, Aznar, Kaczynski, Bush i Chirac. MOLT BÉ. Certament aquesta no és la meva Europa."
Molt: en grau considerable.
Bé: De bona manera, segons hom podria desitjar.
Ja l'havia llegit l'article. I aquest "Molt bé" vol dir el que vol dir. El fet que ara no militis al PSC és anecdòtic, segueixes defensant-lo i dient que és el partit més avançat. Si cal canviem "formes" per "formaves" en el comentari anterior.
Perdona'm, estimat Ferran, però no milito ni he militat a cap partit polític, t'asseguro que, si algú ho sap, serè precisament jo, no creus? En tot cas, si en algun lloc has trobat la meva fitxa com a militant d'algun partit, t'agrairia que m'ho fessis saber, em desperta la curiositat,
D'altra banda, podries rellegir també la part de l'article en què critico el suport del PSOE a la directiva de la vergonya i el suport de Zapatero a Durao Barroso.
Tanmateix, com sempre, gràcies per la participació al Mar de Fons.
Crec que no ens em entès.
No parlo de militància en el sentit de pagar una quota. En parlo fent referència al significat que figura a l'enciclopèdia catalana, és a dir, com a participació d'un moviment polític essent part activa del mateix. I sí, reitero, has estat part activa del PSC col·laborant amb el senyor Castells i fent d'altaveu de Nicaragua a l'AVUI. I en segueixes sent.
Pel que fa el "Toca Europa", de la tanca no en critiques res. Res. De fet el que en penses és un "Molt bé".
Ferran, en efecte, he col·laborat amb Antoni Castells, ara, d'altaveu res. Ningú em truca ni em deixaria trucar. Només sóc altaveu de mi mateixa. T'ho puc ben assegurar.
Les afirmacions sobre Berlusconi, el seu feixisme, falta de democràcia, i control dels mitjans de comunicació, és el mateix que passa a l'estat espanyol amb Zapatero.
Si Berlusconi és un feixista de dretes, Zapatero és un feixista "d'esquerres".
La ciber-periodista en cuestión, trás dar por terminados los estudios de Economía, decidió que la obra de Marx "La Capital" eran de lo más significante, lo que la llevó a adoptar -revolucionariamente- la mentalidad imperante en esa época. Publica asiduamente como opinadora en "La Claca", la prensa del regimen. Y asiste a todo evento sociopolítico oficial a los que puede llegar. Es una vida moralmente destructiva, pero más dificil está el negocio del melón en Murcia.
Publica un comentari a l'entrada