Sagrera Família (columna publicada al Suple de Cultura de l'AVUI)

L’arquitecta Beth Galí ho ha escrit aquesta setmana firmant un article amb aquest mateix títol, que goso copiar per la seva genialitat: la Sagrada Família podria treure profit de la seva estètica kitsch, que només ha servit per atraure masses de turistes, convertint-se en singular estació del TGV en el seu recorregut per Barcelona. Permeteu-me la boutade per subratllar la bestiesa que ha estat, i és, continuar les obres d’un monument que de Gaudí només té la façana del Naixement i la cripta. I que hauria d’haver quedat en això. Com diu l’admirada Beth, “deixar l’obra de Gaudí inconclusa l’hauria significat directament com a creació del segle XX”. Però malauradament vam optar per la reacció més conservadora i alhora superba: erigir-nos en hereus del gran arquitecte i caure en la vulgar falsificació. Ridícul. Com han estat ridícules les reiterades alertes sobre el perill que havia de suposar la construcció del túnel del tren d’alta velocitat. Mentre a Xile confiaven en la tecnologia per salvar els 33 miners atrapats sota terra, a Catalunya vivíem amb dramàtica tensió el pas de la tuneladora Barcino. Però la tecnologia és tossuda, i, evidentment, la Sagrera, perdó, Sagrada Família no ha caigut. I espera immaculada, i encara en obres, la cara consagració de Ratzinger, en un nou capítol d’una aventura kitsch a la qual servidora donaria un cop de timó: és moment de recuperar l’esperit de la revista Àrtics, amb Vicenç Altaió al capdavant, i activar la protesta ciutadana al crit de “deixeu en pau la sagrada escultura”. Vallcorba,