Twitter Updates

dilluns, 25 d’agost de 2008

La monja italiana (publicat a l'Avui)

Antonio Rungi, un capellà italià altament preocupat pels reptes als quals s'enfronta el catolicisme, ha creat un concurs de bellesa per escollir la monja més guapa del país. L'objectiu de Rungi és doble: per una banda, desmuntar els prejudicis que relacionen estretament noia lletja amb candidata a vestir sants; i d'altra banda, donar un nou impuls a l'evangelització al país transalpí i qui sap si a tot el món. Les aspirants a Miss Monja, que, atenció, han de ser més grans de 18 anys però menors de 40 (per a aquest home l'atractiu físic té edat), hauran d'enviar-li una fotografia en què mostrin "tant la bellesa física com l'espiritual". La lògica del pare Rungi és fascinant. Si un dels grans retrets que es fan a la jerarquia eclesiàstica és que viu al marge dels costums mundans, la solució és contaminar-la amb els seus vicis. Un d'ells, la porqueria dels concursos de bellesa. Obcecat amb la seva missió evangelitzadora, el capellà no s'adona que el perjudici més gran el té a casa seva: l'aclaparadora i aberrant discriminació de la dona. I que agreujarà amb el seu infame concurs. El problema no és si la gent pensa que les monges són noietes poc agraciades que davant l'infortuni de la vida opten per tancar-se en un convent per servir Déu. El problema és que quan decideixen emprendre aquest camí s'exposen a una discriminació per a tota la vida. ¿No seria un efectiu desgreuge invertir tots els esforços perquè aquestes dones tinguin els drets homologats als dels companys mascles? Permetre que les dones oficiïn cerimònies religioses seria un vertader impuls modernitzador del catolicisme que contribuiria, aquest sí, a l'evangelització del món. I no pas idioteses com el concurs de Miss Monja que no fan més que empobrir la imatge de la jerarquia catòlica al món.

Entrades més populars del Mar de fons