dimarts, 28 d’octubre del 2008

Animalots a l'Aran (publicat a l'Avui)

Examinem els fets: uns caçadors s'endinsen al bosc a la cerca del porc senglar. O el que és el mateix, s'endinsen en un territori on ells, humans, no són la fauna natural. Segons la versió del caçador, Luis Turmo, un home que s'ha plantat davant dels focus una vegada i una altra lluint les ferides de guerra, l'óssa Hvala, sense motiu aparent, el va atacar etzibant-li una bona esgarrinxada a braç i cama. Accidentalment, segons el caçador -només tenim i tindrem la seva versió dels fets-, la seva arma es va disparar i l'animal, esfereït, va fugir. Davant d'aquesta circumstància, aïllada, i qui sap si provocada per la imprudència o actitud bel·ligerant de Turmo, la política de reintroducció de l'ós al Pirineu s'ha posat en qüestió. El Síndic d'Aran ha reclamat i exigit que capturin urgentment l'exemplar i tots els membres de la seva espècie. Argumenta que si les autoritats no atrapen l'animal immediatament, hi ha el perill que els caçadors, que pertanyen al grup dels éssers vius autoproclamats racionals, busquin l'óssa Hvala pels seus propis mitjans i la matin. Els individus en qüestió estan tan indignats, tan enfadats, tan irritats, que estan disposats a aplicar la justícia de la selva a la seva manera. És a dir, "tu m'esgarrinxes, jo et mato", sense ni tan sols deixar que veterinaris i experts puguin examinar les causes de l'estranya actitud de l'óssa. Davant la pressió del lobby caçador, mig Pirineu està buscant -i gastant recursos en l'escomesa- l'óssa Hvala, convertida, ja, en la bèstia de totes les bèsties. Tanmateix, imaginant una tropa de caçadors armats, colèrics, irreflexius, a la cerca de Hvala, es fa inevitable preguntar-se sobre la identitat dels veritables animalots de l'Aran.

3 comentaris:

dalmau ha dit...

Sí senyora, no es podia fer una anàlisi més encertada. Fixa´t a més a més, la despesa que representa aquesta "persecució" amb tota mena de mitjans i un helicòpter a tutti pleni. Quan d´altre banda s´està escatimant l´ús d´aquest mitjà, quan es tracta de socòrrer qualsevol persona que es perdi o prengui mal a la muntanya, refregant-nos pels morros el seu cost de 3000 euros per mitja hora de rescat, amb amenaça inclosa de fer-nos-els pagar. Quina barra !

Anònim ha dit...

Molt bé aquest article de Mar Jimenez. Felicitats!. Aquesta mena de "vendetta" encapçalada pels caçadors, que mai en tenen prou d'anar matant animals, és realment immoral, tant per la ràbia que hi han posat amb aquesta persecució de l'ossa com pels disbarats i diferents versions que ha anat donant el caçador ferit, Luis Tormo. Pel que he pogut saber, sembla que la ossa s'escapava del merder que estaven fent amb la batuda i es va trobar envoltada pels gossos de caça (fent servir la tècnica habitual) i el caçador armat (una de les verisons del caçador és que se li va disparar l'escopeta), va apartar al caçador i aquest va rebre una urpada, així va tenir temps de seguir escapant. Si li hagués volgut fer mal n'hi hagués pogut fer de debó.
E.Trias

Anònim ha dit...

A mi em sembla que no fa tant de temps que al Pirineu podies trobar animals salvatges (potser ossos no però però si d'altre tipus) i els humans hi havien conviscut prou saviament per a saber on era el territori de cadascú.
La pressió humana i la "urbanització" de zones naturals porta a que els animals facin coses estranyes. A banda de l'exemple aquest de l'ossa vaig llegir fa un temps que com que ara retiren els cadavers d'animals morts els voltors ataquen ovelles vives cosa que per natura no han fet mai dels mais.

Entrades més populars del Mar de fons