Twitter Updates

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Kosmopolis08 (publicat a l'Avui)

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel". Divisa, de Maria Mercè Marçal, va ser recitat divendres a la nit per Laurie Anderson. Sí, la carismàtica, poderosa i seductora -sobretot seductora- cantant i performance nord-americana, des de Berkeley, via internet, va ser present al Kosmopolis d'aquest any. Acompanyant un Lou Reed que va aparcar els seus passeigs per la senda salvatge de la vida per lliurar-se a la poesia d'Espriu o Perejaume des del Hall Proteu del CCCB. Excel·lent. Amb perles com el Manifest Groc de Dalí, Montanyà i Gasch, perfectament declamat en anglès per la mateixa Anderson que, en acabar-lo, va ser obsequiada per un sentidíssim aplaudiment del públic.

La festa de la literatura, Kosmopolis, s'ha apoderat, entre dimecres i ahir mateix, del CCCB. No sé pas si estem en decadència, però sí que sé, del cert, que la vida cultural de Barcelona bombeja a ple rendiment. I amb una acceptació de públic notabilíssima. Ahir mateix, va ser pràcticament impossible seguir la conferència que Tzvetan Todorov sobre La guerra contra el terrorisme per l'excés d'assistència, que va desbordar les previsions dels més optimistes i va esgotar els aparells de traducció simultània. Poesia; homenatge a Agustí Bartra; il·lustres invitats com Gao Xingjian o David Rieff, fill de Susan Sontag i implacable crític de l'humanitarisme de les ONG; contundent exposició del PEN català sobre escriptors i escriptores perseguits però no silenciats; Jordi Costa i el seu homenatge a Ballard. Cultura, cultura i més cultura contra la ignorància que, aquesta sí, ens fa decadents. El K08 ha estat un bon antídot.

2 comentaris:

La trappola ha dit...

Està molt bé, és bonic, però jo no vull que sigui en Lou Reed l´únic que llegeixi poesia catalana. Trobar un català que conegui la poesia de Perejaume és tan difícil com trobar un rovelló al mes de juny. Alguna cosa falla en aquest país, i no són pas els escriptors.

Jaume ha dit...

Doncs l'aforisme aquest de la Marçal ja seria hora que fos superat, no? O hem de ser un frustrats tota la vida?

Entrades més populars del Mar de fons