Twitter Updates

dilluns, 13 d’octubre de 2008

El conyàs de cada any (publicat a l'Avui)

"Demà tinc el conyàs de la desfilada, en fi, un pla apassionant". Només 365 dies abans, la dimensió de la realitat era, per a Mariano Rajoy, absolutament diferent. Recordeu si no aquell vídeo evocador dels millors moments del No-Do, ara a tot color, amb un home barbut i ullerut en lloc del temible dictador, amb la bandera rojigualda al fons. "Jo estic orgullós de ser espanyol", deia Rajoy fa un any, instant els espanyols a "manifestar amb franquesa" el seu orgull patriòtic, a "fer algun gest que mostri allò que guarden en el seu cor". Rajoy, ara que ja no està pendent de la cita amb les urnes, ha fet el gest. El de veritat. I contribuirà, qui sap si amb la seva furtiva franquesa, a eliminar una desfilada que ja no es creuen ni els més patriotes. Començant per ell mateix. Rajoy, que deu tenir tots els falcons de la dreta rància fent salivera per avui, a primera hora del matí, clavar-li mortal queixalada, té raó. La desfilada és un conyàs, i un anacronisme al qual cada vegada assisteix menys gent. Començant pels presidents dels territoris que a Madrid en diuen l'Espanya de les autonomies. Ahir, dels disset caps de govern que tenen les terres del regne, només set van disposar-se a disfrutar del conyàs. Montilla, audaç, va esquivar la cita. Rajoy, en lloc d'emetre un covard comunicat desdient-se del seu comentari i subratllant el seu suport a l'exèrcit espanyol, podria dignar-se a fer, ni que sigui per una vegada, una contribució a la nació que tant estima. Ratificar, en veu alta, que considera que la desfilada militar és un conyàs seria una fita. I demanar-ne, contundent, la supressió, encara més. Ni que fos per una vegada, tindria l'aplaudiment d'aquesta tribuna.

Entrades més populars del Mar de fons