"La defensa del país s'ha de fer lluitant per la gent que hi viu"
Raül Romeva Eurodiputat i doctor en relacions Internacionals per la UAB
Per què fa política?La política és una manera de veure la vida. Amb la política dónes transcendència a les teves accions més enllà del teu interès personal.
La política, com a professió, manté l'essència?
Si la política institucional només la poguessin fer els que tenen uns ingressos assegurats, les institucions serien entitats a les quals només poden accedir els rics. Pagant un sou garanteixes que hi pugui accedir qualsevol persona independentment de la seva renda privada.
La política és útil per transformar la societat?
La societat es transforma contínuament fent política! I és un error creure que només es fa política a les institucions. Un diari fa política triant una determinada línia editorial. L'essència de la política és dins i fora de les institucions.
Per què ha triat Europa?
Els temes que m'interessen tenen una dimensió universal. I Europa està cridada a ser un actor internacional clau...
Però mai acaba de ser-ho...
El problema és que no tots els actors que participen en la construcció europea estan convençuts de la seva importància: la idea d'Europa està encara segrestada per una determinada visió dels Estats-nació. Molts pensen que primer és l'Estat-nació i després Europa. És a l'inrevés!
França, Alemanya, la mateixa Espanya...
Per això és important que a les institucions europees hi enviem gent que transcendeixi aquesta mentalitat. I cal que la ciutadania deixi de pensar que les institucions europees són de segon nivell. Aquest és un gravíssim error del qual els actors econòmics treuen rendiment.
Què fa un eurodiputat?
Un de les coses que reivindico d'aquests gairebé cinc anys de feina és haver incorporat a l'agenda política temes i aspectes que ningú defensaria. Donem veu a lobbies socials que sense nosaltres no tindrien accés al Parlament Europeu. Fem de catalitzadors.
Què cal fer perquè Europa sigui una realitat?
Els Estats han d'entendre que amb la descentralització hi tenen més a guanyar que a perdre.
Cal subsidiarietat...
Cap a dalt i cap a baix! El gran problema que avui tenim és que els Estats-nació són molt reticents a cedir competències cap a Europa. Uns Estats que, alhora, estan fent un esforç de recentralització. Cal fer al contrari: augmentar la descentralització dins dels Estats i cap a la UE!
Considera vigent l'eix esquerra-dreta...
Això que les esquerres i les dretes no existeixen es diu per justificar el neoliberalisme. En un moment com l'actual, de crisi, dir que no hi ha diferència entre dreta i esquerra és ser còmplice de la dreta.
Què diferencia l'esquerra de la dreta?
Es diferencien en el que posen al centre del treball polític. L'esquerra té com a centre de la seva activitat el benestar de les persones, amb tota la seva diversitat. La dreta prioritza actors que no són necessàriament les persones, com són els sectors empresarials, el sector financer...
Vostè s'ha declarat sobiranista. Com ho encaixa amb l'eix esquerra-dreta?
És absolutament complementària la defensa dels drets individuals amb la defensa dels drets col·lectius. Tots dos són igual d'importants. Si es reclama més capacitat de decisió política i d'autonomia financera des d'una lògica d'esquerres és perquè se'n beneficiïn totes les persones. La defensa dels interessos del país s'ha de fer lluitant pels interessos de la gent que hi viu, indiferentment de si hi han nascut o no, del seu nivell de renda o la seva orientació sexual. No es tracta de defensar només una bandera o un territori.
Vostè ha estat analista de conflictes bèl·lics. ¿El pitjor enemic de la pau és el negoci de la postguerra?
És un dels problemes, però no l'únic. Durant la preguerra, durant el procés d'increment de les tensions que poden acabar generant guerra, hi ha els mateixos interessos que en la rehabilitació postbèl·lica. Les grans companyies (petrolieres, constructores...) apareixen abans i després de la guerra. Són, moltes vegades, les que fan que en la preguerra no es puguin impulsar la gestió política que seria necessària per aturar-la. I alhora són les que després, en la postguerra, en surten més beneficiades. Aquest és el problema i per això és tan important la gestió política abans que la guerra esclati.
Com veu el món d'aquí a deu anys?
Si fem una foto estàtica, al món segueix havent-hi greus conflictes, greus problemes i greus injustícies. Però si analitzem determinades situacions veurem evolucions positives. És important tenir una visió global del món per evitar frustracions. I és important que entenguem que actuar és necessari i útil.
Els ciutadans són responsables del futur...
Totalment. La percepció que tot és culpa i responsabilitat dels polítics és un error. En primer lloc, perquè els representants institucionals són fruit d'unes eleccions. I, en segon lloc, cal tenir present que no hi ha acció petita: totes les accions són necessàries, són actes de responsabilitat individual importants i que ajuden a canviar dinàmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada