Pijo-progre, curiós vocable que s’han tret de la màniga els conservadors del país. Ahir llegia com una lectora de La Vanguardia qualificava Lucía Etxebarria de pijo-progre perquè, en un article, va abominar les bufetades a les criatures. Després d’escoltar reiteradament aquest adjectiu en els últims temps, em decideixo a examinar-lo. Entenc que un (o una) pijo-progre és aquella persona de vida econòmica solucionada (d’aquí ve pijo) que practica un pensament o actituds d’esquerres, és a dir, progressistes (d’aquí ve progre). De la combinació d’aquests dos termes en sorgeix pijo-progre, utilitzat, sempre, en sentit pejoratiu.
De pijos-progres en conec força. I una bona part podrien prescindir, fàcilment, del qualificatiu –al meu entendre elogiós– progressista. Tenen la vida solucionada, fruit, sovint, d’exitoses professions liberals. I prediquen, també moltes vegades, el pensament d’esquerres. El problema, tanmateix, és que només el prediquen. És a dir, no el practiquen. Ara bé, també hi ha una bona part de persones, que ara alguns anomenarien pijos-progres, que moltes vegades, la majoria, han estat els directes responsables dels avenços de la humanitat i de la conquesta de drets civils.
Recordem, si no, el que deia Hannah Arendt (també l’anomenarien pijo-progre?) el 1970 a Adelbert Reif: “Si mirem la història de les revolucions, no van ser mai els mateixos oprimits i injuriats sinó aquells que no estaven oprimits ni injuriats, però que no podien suportar-ho, els que van dirigir les revolucions”. En l’argot actual alguns gosarien qualificar aquests nobles (i imprescindibles) revolucionaris de pijos-progres. Molt de compte, doncs, amb les paraules. I benvingut sigui el pijopogressisme, que, almenys, fa (i ha fet) avançar el món.
1 comentari:
Trobo que no és gaire encertat utilitzar expressions com aquesta. És només una manera d'etiquetar una persona, i un cop etiquetada, ja li pots penjar totes les llufes que vulguis. Em recorda molt quan utilitzeu expressions com neo-liberal o neocon. Si algú critica l'esquerra, automàticament li pengeu la llufa de neo-liberal o neocon, i són paraules que no tenen cap significat definit i per tant són aplicables a qualsevol. De fet, moltes persones que ens considerem d'esquerres, ens trobem de cop amb l'etiqueta penjada, quan l'únic que fem és criticar polítics que s'apropien dun discurs progressista que després a la pràctica, mai no practiquen.
Publica un comentari a l'entrada