A favor de Rajoy (publicat a l'Avui)

La contundent victòria del Madrid contra el Betis és una bona notícia. Senzillament perquè és molt més estimulant triomfar amb adversaris que excel·leixen que no pas davant d'equips que fan aigües per casposes crisis institucionals com la causada per Calderón. De la mateixa manera que, tot i tenir una profunda ànima socialdemòcrata -el que alguns, d'incorregible i fins i tot entranyable afany simplista, en volen dir pijo-progre-, vull que el PP, d'una punyetera vegada, faci una oposició seriosa i homologable a qualsevol partit de dretes europeu. Els casos d'espies i corrupció no han fet més que ofegar un partit que no aixeca el cap per la seva tossuda inèrcia caïnita. Un partit que en comptes de dedicar-se a depurar les pròpies responsabilitats -que són moltes- i, de pas, exigir respostes al govern davant la crisi, no troba res més encertat que demanar una comissió d'investigació sobre la patètica cacera de Bermejo i Garzón (!). En un moment absolutament crític, en què moltes famílies no tenen cap ingrés, és desesperançador que el debat polític se centri en la patètica cacera i l'inexistent llicència d'un ministre de Justícia que farien bé al zoo de contractar per animar la deprimida elefanta Susi. Bermejo no ha de dimitir. És Zapatero el que l'ha de fer fora. Ara bé, amb una oposició en descomposició, quina necessitat té Zapatero de fer bé la seva feina presentant, abans que el país es dessagni, un veritable paquet de reformes per forjar les bases d'un nou model de creixement? La resposta és clara: cap. I és per això que des d'aquesta tribuna, per molt que el meu últim desig sigui veure la dreta a cap govern, animo Rajoy a tombar l'escurçó Aguirre i a practicar d'una vegada per totes el que en democràcia, i particularment a la tendra Espanya, és imprescindible: oposició.