Twitter Updates

dimarts, 7 d’abril de 2009

Autogovern, a Catalunya (publicat a l'Avui)


En els últims temps sembla que s’ha de reclamar l’autogovern arreu menys a Catalunya. Amb unes eleccions europees a la cantonada, els candidats autoanomenats nacionalistes –tossuda mania la de separar el país entre adeptes i no adeptes a la nació– s’esforcen a competir en paquet identitari, per lluir-lo, és clar, al Parlament de Brussel·les. Perquè al Parlament de Catalunya, quan toca exercir l’autogovern de veritat, i no pas amb disfresses de bon català, cap dels partits de la cambra s’atreveix a fer-ho. 

Almenys pel que fa a la tramitació d’una nova llei electoral per a Catalunya. Mentre plantem barricades a Madrid i a Brussel·les, molt pintoresc per al consum intern però visiblement insignificant per al consum extern, els partits catalans han estat incapaços d’assolir el mínim consens imprescindible per dotar el país d’una llei electoral pròpia. Trenta anys després que s’aprovés l’Estatut del 1979, l’elecció al Parlament continua fent-se conforme a una disposició transitòria, que remet, atenció!, a una llei estatal. Per la qual cosa, davant de la inacció d’una part de la classe política –perquè polítics ho som tots–, Ciutadans pel Canvi ha agafat el testimoni i està impulsant una iniciativa legislativa popular (ILP) per portar una llei electoral de Catalunya al Parlament. Una llei electoral en la qual tots els vots tindrien un valor similar i les llistes estarien desbloquejades, de manera que siguin els ciutadans, i no pas les cúpules dels partits, que acostumen a premiar els més disciplinats i fins i tot els més displicents, els que decideixen qui seurà als seients del Parlament. Aquesta ILP és política, en majúscules, i en el sentit arendtià de la paraula: des de baix. Voleu autogovern? Exerciu-lo a Catalunya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Autogovern? Amb el tòtil d'en Montilla al capdavant és impossible. El que volem es autodeterminació; l'autogovern ja ens montarem nosaltres bé prou.

La trappola ha dit...

No es coneix cap cas de cap diputat de CpC que en cap moment hagi votat en contra de la disciplina del PSC. De fet, quan el senyor Montilla va dir que esmenaria l'Estatut aprovat pel Parlament, aquests senyors ciutadans pel canvi no els vam escoltar dir res de res. Com sempre, no volen que canvïi res. Per molt que hi haguessin llistes obertes, seguirien cobrant la nòmina a canvi d'apretar un botonet quan el senyor Iceta aixequi el braç. Ja m'explicareu on està la novetat. Ciutadans contra el canvi més aviat en diria. I com sempre, l'articulista, al costat dels conservadors.

Entrades més populars del Mar de fons