Xavier Rubert de Ventós, en una entrevista a l’A més a més, defensava “la multiidentitat”, que qualificava de curativa. En una argumentació que hauria de posar els pèls de punta als que posen en el centre del discurs polític la (uni)identitat, Rubert ironitzava: “Sempre poso l’exemple d’un home que sigui de Vic, catalanista, de CiU, sardanista, excursionista, culer, etc. Jo li demanaria que almenys fos de l’Espanyol o budista. Altrament no tindrà una identitat. Serà una redundància!”. En efecte, una persona amb les característiques descrites per Rubert seria un cas paradigmàtic de trastorn obsessiu compulsiu, modalitat barretina.
Ahir, el que va ser director del MACBA i ara comanda el Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, advertia en una entrevista que ja no existeixen les cultures nacionals, tal com s’entenien al segle XIX, això és, immaculades d’influències alienes. Villel explicava que, avui, les grans ciutats, “més que un aparador d’una identitat, tenen vocació de hub o port on es creuen gents que vénen de tot arreu i que van cap a tot arreu, i que barregen i antagonitzen múltiples identitats culturals de tot el planeta”. Atenent-nos a les precisions, més que encertades, de Rubert de Ventós i Borja-Villel, és fàcil qüestionar-se quin sentit i futur té un projecte polític que pivoti, exclusivament, sobre la identitat nacional. O, dit d’una altra manera, sobre la nació, sigui aquesta Catalunya o Espanya. Sigui aquest projecte UPyD o el partit que idea l’encara republicà Joan Carretero. Uns i altres haurien de recuperar el meravellós Què és la política?, de Hannah Arendt, en què ja d’entrada adverteix que “la política es basa en el fet de la pluralitat dels homes”. Pluralitat d’identitats, esclar.
4 comentaris:
Fer el rídicul, d'IPSI als articles.
Fer el ridícul quan es lloa Guardans només per criticar CiU o Aguirre seguint la cantarella de Nicaragua. Fer el ridícul amb articles mencionant el NYT i no traduïnt bé el que hi posa. Fer el ridícul quan embriac de ràbia pel fracàs que un mateix i el seu tripartit estan essent es critica el catalanisme pel fet de reivindicar la cultura i identitats catalanes arribant a titllar de transtorn obsessiu un modus vivendi d'estima al país que és tant o més vàlid que el que hom es cregui que pot defensar. Fer el ridícul quan es parla de la crisi econòmica culpant els "neoliberals" i s'és incapaç de dir alguna regulació que existís i que hagués estat suprimida. Fer el ridícul quan a "els matins" s'intenta vendre que CiU és sucursalista per parlar amb Zapatero de l'estabilitat a Catalunya i no s'explica que si ho fa és perquè el PSC és PSOE, vota el que vota el PSOE (LOAPA inclosa, d'això no se'n diu res?)i es presenta amb el PSOE.
L'anonim té raó, aquests articles són simplement ridículs. Ridículs i sectaris. Ser independentista no té res a veure amb ser sardanista, excursionista o culer... Si aquesta és la teva realitat, és que vius en un altre planeta.
Comparar Carretero amb els ultra-nacionalistes d'UPyD no és més que un insult.
Una cosa es pensar de manera diferent, una altra és insultar d'aquesta manera, així que no mereixes cap mena de respecte:
De periodisme no en fas, el teu únic objectiu és publicar cada dia el pamflet que et mana el partit.
Així que au va, bon vent i barca nova, llegir aquest sectarisme teu fa plorar. El que em preocupa és que persones amb tant poca capacitat puguin arribar a escriure en un diari seriós. El que fan la política i les quotes.
Mai havia sentit tantes bajanades juntes com el dia que he escoltat aquesta pseudoperiodista propagandista del PSOEsquerra.
De debò que fa simplement pena, el seu argumentari de dretes-esquerres és realment patètic i llastimós.
Però a les properes eleccions nacionals catalanes, el tripartit no sumarà, i gentussa d'aquesta que es fa dir periodista anirà a l'atur.
Publica un comentari a l'entrada