El femení a les cimeres

Les cimeres del G-20 i de l'OTAN no només han centrat l'atenció per les decisions que s'havien de prendre ni tampoc per l'estrena de Barack Obama en política internacional. Els vestits de Michelle Obama, la seva càlida abraçada amb la reina d'Anglaterra i la suposada rivalitat en glamur amb Carla Bruni han protagonitzat centenars de capçaleres periodístiques. Obama, llicenciada a Princeton i Harvard, ha aparcat els seus provadíssims dots intel·lectuals per adoptar el paper de comparsa que assumeixen les consorts dels líders mundials. Paper de comparsa que, gelós de la seva dignitat, intenta evitar sempre que pot Joachim Sauer, marit d'Angela Merkel i professor de Física Quàntica. Perquè així com la majoria de mullers de mandataris internacionals renuncien a la seva feina (amb poques excepcions com la de Bruni), els consorts homes opten per continuar amb la seva carrera professional. Ara bé, mentre la premsa mundial debatia els modelets de Bruni i Obama i els aliats planejaven, a petició del president nord-americà, una pluja de dòlars i soldats per a l'Afganistan, el també elegant president afganès Karzai ha estat a punt de donar llum verda a un nou codi de família xiïta. Una llei que acceptava la violació de les dones afganeses dins del matrimoni i les obligava a demanar permís als seus marits per anar al metge, buscar feina o formar-se. Les pressions de grups feministes i associacions de defensa de drets humans, pràcticament silenciades mediàticament, han motivat que els mandataris occidentals es decidissin, finalment, a exigir a Karzai la modificació (però no eliminació) d'aquesta llei que condemnava les dones afganeses a l'esclavatge. Per cert, qui va començar l'abraçada, Michelle o Isabel II?