Twitter Updates

diumenge, 12 de juliol de 2009

La "gilipollez" (Publicat a l'Avui)

Vet aquí la paraula triada pel president del PP basc, Antonio Basagoiti, per definir el que la Fiscalia Anticorrupció qualifica de delicte de suborn. Basagoiti, recorrent a la testosterona més hispànica, ha assegurat que l’acusació contra el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és una “veritable gilipollez”. Envejable nivell per a un polític que amb els seus vots ha canviat la majoria al País Basc. A Portugal, aquell país veí que contemplem amb la condescendència del ric, el ja exministre d’Economia i Innovació Manuel Pinho acaba de dimitir perquè en un atac de testosterona –versió ibèrica occidental– va simular amb les mans unes banyes dedicades al portaveu dels comunistes, Bernardino Soares. El cap de govern, el socialista
José Sócrates, el va fulminar immediatament per una acció que de ben segur que al Congrés espanyol hauria estat celebrada amb cops de peu a l’honorable terra parlamentari. Però deixem-nos de comparacions, perquè si ens fixéssim també en les inventives de l’alcaldessa de València, batejada per Vicent Sanchis com a Rita l’Anxovera, ens esquinçaríem les vestidures. El més lamentable de la vulgaritat verbal dels líders populars no és només la frivolitat amb què es tracta el delicte en política, la que hauria de ser, per definició, una de les professions més nobles que puguin existir –la realitat, com sempre, és esquiva amb els ideals–. El drama és que amb aquest tipus de declaracions els populars atien allò que els va tan bé: la indiferència del ciutadà per la cosa pública. Ja ho advertia la setmana passada en una entrevista en aquestes pàgines Josep Maria Terricabres: el menyspreu cap a la política és una herència del franquisme. Al PP, no volen deixar de ser-ne alumnes avantatjats.

Entrades més populars del Mar de fons