Twitter Updates

dimecres, 2 de juliol de 2008

Habituds (publicat a l'Avui)

El cap de setmana passat vaig sentir que m'he fet gran. Vaig adonar-me que els meus hàbits s'han modulat. Fins divendres la reorganització de la meva escala d'activitats ocioses s'havia mantingut, aparentment, inalterada. El ritme de sortides nocturnes havia disminuït d'un temps ençà. Les escapades de divendres a la nit, certament, havien deixat de ser habituals. I és que el cansament acumulat després de les intenses setmanes laborals, assolida la trentena, esdevé una llosa difícil de superar. No havia donat importància a aquesta lleugera inapetència noctàmbula. El meu cos ja no és el de la pletòrica tardoadolescència ni el de la primera maduresa. Les corbes són més voluptuoses. No pas a l'estil de la Monica Bellucci, sinó a semblança de la veïna del segon primera. Fa poques setmanes vaig albirar per primera vegada arrugues al voltant de l'ull. Encara tímides però apuntant maneres. I els cabells blancs s'insinuen, des de fa temps, insolents entre els rínxols de la cabellera. Tanmateix, aquesta successió d'alteracions físiques, que dit sigui de passada incrementen l'atractiu de qualsevol dona, m'havien deixat força indiferent. O fins i tot contenta. El que m'ha trasbalsat ha estat adonar-me, de sobte, que pertanyo al club dels lectors de diari de primera hora del matí. Dissabte a la nit, apoltronada al tamboret d'un baretodel Raval, vaig sentir que ja no sóc deixe món. Només sóc capaç de digerir sòbries cocteleries a l'estil de la ravalera Negroni entre vespre i mitjanit. I, entre una copa a altíssimes hores de la matinada o un cafè amb llet, un croissant i un feix de diaris en una terrasseta del barri, ho tinc clar. Ara, amb arrugues, cabells blancs i afany de lectures diürnes, ja ho puc dir: m'he fet gran.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvinguda al club..Quina sort Mar que pensis que tenir arrugues i corbes fan atractiva una dona. M'agradaria saber si els homes ho pensen igual! Molts dies no em vull posar faldilla pq penso que no m'agraden les meves cames, són gordes i tenen celulítis! I aleshores m'adono que de fet, ara és quan se suposa que estaran millor xq que tot plegat anirà decaient. És deprimeeent!!! Jo no puc escapar de tot això, vaja, no sé com fer-ho!

La trappola ha dit...

La vida ja és prou complicada com per anar afegint obessions i angoixes. És millor obrir bé els ulls i observar, és el que ens envolta el que ens abelleix.

Anònim ha dit...

Trappola, molt bonic. Però mira què et dic. La teoria està molt bé, jo tb me la sé. A la pràctica, dubto que ni tu mateix (inclús encara menys si ets "mateixa") escapis de tot això.

Anònim ha dit...

No trobo correcte utilitzar l'espai d'un diari nacional per parlar d'un mateix. Crec que traspassa la moral.

Entrades més populars del Mar de fons