dilluns, 29 de setembre del 2008

Entrevista a Itziar González Virós, publicada a l'Avui

Ser un ciutadà compromès i fer política és el mateix
Itziar González Virós Regidora de Ciutat Vella, arquitecta

Per què fa política?

Ser un ciutadà compromès i fer política és el mateix. Si et compromets amb el teu barri, fas política. El compromís i el sentiment de pertinença al districte em van fer decidir fer el pas per fer política institucional.

Què és ser ciutadà?

Una persona que ha triat, o ha acceptat, viure en comunitat.

Realment es viu en comunitat?

En una ciutat només es pot viure en comunitat. En cas contrari es generen tota mena de guetos i marginalitats. Una ciutat és confluència, conflicte, respecte, intercanvi, frec...

Els veïns que fan política són minoria...

Qualsevol ciutadà, pel fet d'assistir a reunions veïnals (formals o informals) i proposar millores, fa política. El veí, potser sense ser-ne del tot conscient, contínuament fa gestió comunitària.

Què implica ser regidora?

D'entrada és un gran honor. Tens l'oportunitat de viure una experiència única: poder fer alguna cosa per a aquesta comunitat des d'un lloc privilegiat, amb recursos, amb equips que creuen en la funció pública, amb molta esperança i amb molta informació i consciència de la realitat.

I ser-ho precisament de Ciutat Vella?

Per a mi, que hi visc des de fa tants anys, és també l'oportunitat de conèixer com ha de ser i què ha de fer el polític del segle XXI. Si diem que la ciutat és comunitat, Ciutat Vella és segurament el lloc més internacional, més universal i amb més contrasts. Les ciutats del futur hauran de resoldre qüestions que al districte fa temps que veïns, administració i polítics afrontem.

Quin és el seu projecte per a Ciutat Vella?

Millorar l'autoestima del veí. Volem que senti que no ha de deixar el barri on ha viscut sempre. Volem decidir amb ell com ha de ser la Ciutat Vella d'aquí a deu anys, en què els barris siguin alhora centrals i veïnals. I també em fa molta il·lusió arreglar els problemes quotidians de veïns i comerciants, i contribuir a fer que se sentin més identificats amb la nostra administració i la seva funció redistributiva de tracte equitatiu i de qualitat per a tots els ciutadans.

Vostè ha destacat per voler ajuntar ciutadans amb govern. Què els ha separat?

No els ha separat res. Simplement en algun moment algú ha pensat que les parts podien prescindir l'una de l'altra. I això és impossible. El govern de la ciutat passa per la cooperació de ciutadania i administració pública. I el polític és la clau de volta. El polític és aquell que fa d'enllaç entre una administració pública moderna, oberta als processos de democràcia participada, i una societat que fa l'esforç de donar la mà a aquesta administració, una societat que se sent coresponsable i fa aportacions constructives.

El polític es confon amb administració pública?

El polític no és administració pública. El polític treu el millor de l'administració pública i fa més solidària la ciutadania.

En teoria. A la pràctica...

Crec que ho estem fent. A Ciutat Vella tenim una administració local que ha de donar resposta a problemes globals. El polític de proximitat ha de tensar l'administració local perquè trobi els canals que li permetin tutelar des de la mediació i l'autoritat pública problemes com per exemple el mòbing. Per fer-ho comptem amb la ciutadania.

¿Els ciutadans són conscients que poden incidir en la vida pública?

En van prenent consciència. Tinc molta confiança en la capacitat, compromís i creativitat de la societat civil.

Abans de ser regidora feia d'arquitecta social. Expliqui-m'ho.

Treballava per reforçar la capacitat arquitectònica i de comunitat que tenen els membres de la societat. I ho feia ajudant ajuntaments i ciutadans a dissenyar els seus espais de confiança i construcció conjunta. Redistribuïa càrregues de responsabilitat i presa de decisions amb la participació ciutadana aplicada a l'urbanisme.

Es va prometre que mai construiria un edifici nou. Només ha fet rehabilitació. Per què?

Potser perquè m'he format humanament i professionalment vivint a Ciutat Vella, on hi ha edificis centenaris que s'han reutilitzat generació rere generació. Una obra ben feta és sempre rescatable i transformable. No cal fer sempre tabula rasa. S'ha de recollir el llegat, aprendre'l bé i transformar-lo en allò que creus que és millorable. La meva escola político-pedagògica ha estat rehabilitar cases a Ciutat Vella i en altres nuclis vells i veïnats rurals de Catalunya.

Què ha de ser Barcelona?

Potser haurem de deixar de pensar què ha de ser Barcelona i acceptar que Barcelona és allò que entre tots fem i hem anat fent. És una ciutat del Mediterrani molt viva, plena de contradiccions. No sé si ens ajuda posar-la en crisi contínuament. Proposo seguir l'exemple de les persones que viuen i treballen a Ciutat Vella: esperar l'inesperat; estar contínuament atents i oberts a tot, i treballar perquè les veus dissonants s'harmonitzin lliurement i amb la força universalitzadora que tenen a les ciutats del segle XXI. Ciutat Vella té com a patrimoni l'experiència, real i quotidiana, de la inclusivitat. A Ciutat Vella, la diferència suma.

Entrades més populars del Mar de fons