Twitter Updates

dilluns, 1 de setembre de 2008

L'emprenedora (publicat a l'Avui)

Divendres. Em retrobo amb una companya d'universitat, la Cati. Vam coincidir a tercer de Periodisme. Després de conversar sobre temes que transcendeixen aquesta tribuna, em comenta el seu nou projecte. El proper 18 i 19 de setembre se celebrarà a Sa Pobla, Mallorca, el Festival Petit Comitè de música independent. Ella n'és la impulsora amb una altra companya. Fa un any ja me'n va parlar. I vaig ser escèptica. No pas perquè dubtés de les seves capacitats. Ans al contrari. Prèviament al festival ha estat capaç d'orquestrar, també del no-res, la discogràfica TouchMe Records, amb què han recollit èxits de crítica amb Evripidis and his tragedies. Si vaig dubtar de la viabilitat del seu segon gran projecte va ser bàsicament perquè m'era estrany. Ni a la facultat d'Econòmiques, ni a la de Periodisme, no he conegut cap company ni companya amb esperit emprenedor. Per això sentir una noia de 25 anys maquinant projectes de futur que impliquen calés, coneixement i hores és inusual. Més aviat, si alguna cosa han volgut fer els meus companys d'universitat, de forma recurrent, ha estat estudiar oposicions per "tenir feina segura i un bon horari". D'emprenedors, de persones disposades a arriscar diners, treball i esforç, només n'he conegut una. La Cati. Aquest és, precisament, el gran problema del nostre país. Els joves arriscats són minoria. Cada vegada més. I ho tenim assumit com a normal. A les estacions de metro hi ha una anunci d'una acadèmia barcelonina en què s'incita els joves a fer-se funcionaris com a alternativa a la crisi. Precisament l'últim que li convé al país. Catalunya, si ha estat pròspera, ha sigut per una arrelada tradició emprenedora: només un treballador de cada dotze és funcionari. A Andalusia, ho són dos de cada tretze. I tots sabem qui se n'ha sortit millor (dèficits fiscals a banda).

1 comentari:

Anònim ha dit...

És bo veure ara la Mar Jiménez enaltint la llibertat que l'economia de mercat ofereix a les persones de creació d'empresa, d'emprendre projectes que el mercat (és a dir, tots nosaltres, els consumidors) jutjarà com a positius o no, i de passada criticar la pèrdua de competitivitat i en general la ineficiència que suposa tenir un elevat nombre de treballadors públics.
Chapeau (no sé si al PSC veuran tant amb bons ulls aquesta opinió)

Entrades més populars del Mar de fons