Una bona part de la dreta catalana, així com alguns de l’esquerra més conservadora, s’encaparren a negar l’evident multiculturalitat de Catalunya. I, si no la neguen, s’entossudeixen a vestir-la de dramatisme i a convertir-la en la pesta que portarà a la corrupció, i fins i tot extinció, de la pàtria. Doncs bé, des del primer dia d’enguany, els que neguen la multiculturalitat, això és, la procedència diversa dels catalans, ja no tenen arguments. Cap.
Els quatre primers catalans de l’any, i atenció, escric catalans –perquè ho són de ple dret, com els Romagosa o Pujol–, són fills d’immigrants. I no només això: la primera nena, filla d’uruguaians, es dirà Laia –nom catalaníssim– en honor a Barcelona. No és que haguem de posar-nos a aplaudir i a donar salts d’alegria els que des de fa anys defensem que l’existència de catalans d’orígens diversos no serà la fi del país sinó una gran oportunitat per reforçar la nostra potent identitat. No som, com ironitzava dissabte Sebastià Alzamora, “multicultis babaus”. La multiculturalitat, estimat Sebastià, no pot ser babaua. És, i prou. Ridiculitzar-la o negar-la no és més que convertir els de pell de color diferent del blanc immaculat en bocs expiatoris dels pecats dels de cognoms catalans de soca-rel. Heribert Barrera, fa uns dies ho vaig escriure, l’espifia dient que els catalans, com a grup ètnic, tenim fins i tot complicada la subsistència.
Els catalans, com a grup ètnic, entès aquest com a comunitat d’individus amb la mateixa llengua o cultura, ho tenim prou bé. Només cal que la Laia, el Hayam, l’Angely i l’Adam estimin el país i la llengua com ho fas tu. O com ho faig jo. I això es farà defugint estèrils i perillosos essencialismes excloents.
5 comentaris:
Confons molt interessadament el significat de les paraules. Multiculturalisme no vol dir que hi hagi gent de procedència diversa, vol dir que dins d'un territori existeixen diverses cultures però aquestes no es superposen entre elles (Model Índia). Aquest és el veritable significat de la paraula. Quan critiques el senyor Heribert Barrera per parlar d'ètnia catalana, no estàs mantenint una postura multicultural, sinó, tot el contrari. Mantens un discurs monocultural (model francès). Per poder parlar de multiculturalisme cal definir les cultures (o ètnies, o grups ètnics, o el que vulguis...) que defineixen la societat. Sense parlar d'ètnies, és impossible parlar de multiculturalisme.
El que defensa el senyor Barrera (no l'he sentit mai defensant un sistema monocultural, i si així fos, no parlaria d'ètnies), i intueixo que n'Alzamora, i un servidor, és el que s'anomena Crisol cultural, que vindria a ser una mena de multiculturalisme integrador. Consisteix en què cada ètnia té dret a mantenir la seva cultura i costums, però integrant-se en una cultura comuna, que normalment ha de ser la pròpia del territori. Entenc que també és el model del PSC-PSOE, EUiA, PP i C's, per bé que aquests partits defensen que la cultura comuna sigui la castellana, i el català no sigui més que un grup cultural diluït més. Aquest sistema entendràs que no hauria de ser acceptable de cap manera, ja que ni l'estat castellà, ni el francès, tenen un sistema multicultural. En no estar en igualtat de condicions, el qui defensa aquesta posició, està reclamant obertament la futura desaparició de la cultura catalana.
I em sembla molt bé que parlis dels "quatre primers catalans de l'any" (i l'article de l'Alzamora també ho deixava ben clar), però diguem les coses pel seu nom, això no és una afirmació multicultural, sinó tot el contrari.
Per cert, trobo que és un error molt greu aquest enfrontament "artificial" que intenteu crear entre multiculturalisme i catalanisme (en realitat es busca un enfrontament entre catalanisme i immigració). Si realment s'acaba creant aquest enfrontament, serà molt perjudicial, tant pels catalans de soca-rel, com pels descendents de la immigració espanyola, com per la nova immigració. Si et preocupen, ni que sigui una miqueta, els teus veïns del Raval, jo de tu deixaria de banda aquestes insinuacions de racisme que de tant en tant escrius. I ho faria per tres raons principals, primerament perquè no són certes (jo sóc catalanista i sempre he estat profundament anti-racista, i et puc ben assegurar que en el meu entorn tothom ho és), en segon lloc, perquè són molt perjudicials per la immigració puix els crea estímuls contraris a la integració, i als naturals del país els crea frustació. I en tercer lloc, són pur electoralisme.
Interessant el text de la trappola. Una resposta ben argumentada a un article de la Mar que potser ha pecat d´un cert simplisme.
De totes maneres l´enfrontament artificial de què parla no només és provocat per un dels suposats (o reals) dos bàndols. El catastrofisme i els "que ve el llop!" d´en Pujol, Barrera i cia no només són injustos, són els principals causants dels "estímuls contraris a la integració".
No comparteixo l´optimisme de la Mar. No crec que ho tinguem prou bé. Crec que a hores d´ara ja no existeix una cultura catalana (a Vic o Berga potser sí, a Barcelona i rodalies no), i a la llengua li queden dos telenotícies. Però en tot cas les poques possibilitats passen per engrescar els nouvinguts, i no pas per desenvolupar en ells un sentiment de culpabilitat i acusar-los de poc menys que botxins de cultures.
Salut
Pep, estic d'acord que el catastrofisme no serveix de res, però hem de mirar d'analitzar la situació actual. A Alemanya, tot i ser estat, estan preocupats pels guetos dels barris turcs, i en parlen de la mateixa manera que el senyors Pujol i Barrera. No per això se li acudeix a ningú d'acusar a la CDU o al SPD de racista. Per altra banda, la situació es redreçable com dius, engrescant als nouvinguts. El problema és que això és molt difícil quan l'estat central es reserva el control i gestió total de la immigració i no cedeix en res. Per altra banda, ja que parles de catastrofisme, no és cert que el català estigui desaparegut a Barcelona. Es parla, i molt. Jo que sóc barceloní de tota la vida, et puc dir que la situació és similar a principis dels anys 80. Hi ha barris on ha empitjorat, i a d'altres ha millorat, però en general em trobo el castellà a les mateixes situacions i indrets que quan era petit. I hi ha també moltes notícies positives. Conec molts casos de parelles castellanoparlants que parlen en català als seus fills, i molts estrangers que parlen correctament català (això era impensable fa 20 anys). El que hem d'entendre és que la immigració no és gens contrària al català. Un altre tema és que certs mitjans de comunitació els adoctrinin en el sentit contrari (el tema dels diaris gratuïts, per exemple, és molt preocupant).
Bé, jo treballo a una ciutat del Baix Llobregat i també conec moltes parelles castellanoparlants (incloent-hi latinos) que parlen als fills en català. També conec fills de magrebins que parlen un català que fa venir enveja (cóm s´ho fan els nens d´origen magrebí per parlar tots com si fossin de Vic? jo crec que ho fan per avergonyir els que som da Barsalona). De totes maneres la situació és la que és i les dades (les d´hàbits de lectura per exemple) ho confirmen. Al català potser no li queden només dos telenotícies sinó dos 60 minuts però vaja...
Per no parlar de la desnaturalització de la llengua. En aquest cas m´estic referint a molts fills de catalanoparlants, els del "vaya merda tiu, hi ha que veure, ja lis val tiu". És un altre fet que ajuda el català; ajuda a rematar-lo vull dir.
En fi. Soc simpatitzant de les CUP. Trobo que en alguns aspectes (masses potser), cauen en tòpics i clixés de (pseudo)esquerra. Però en el tema immigració m´agraden els seus plantejaments: la legitimitat de l´immigrant no es qüestiona, tothom té dret a venir, tothom és benvingut. I després entre tots intentarem fer país i che sarà,sarà.
mar jiménez, hayam és un nom femení. en el teu article el masculinitzes...
Publica un comentari a l'entrada