Mort i odi només generen més mort i més odi. Dissabte va ser desolador veure a la manifestació contra la massacre de Gaza cremes de la bandera israeliana o grups de manifestants, només homes, segurament convocats per alguna de les mesquites de la ciutat, proclamant paraules d’odi contra un poble, el jueu, que no té la culpa dels assassinats i matances del l’exèrcit israelià i el triangle de la mort que formen Olmert, Barak i Livni.
Ara bé, no us deixeu enredar com pretenen alguns dels que, a casa nostra, donen suport al govern israelià ometent, obscenament, els 350 nens i dones assassinats aquests dies. Aquests eren una minoria. La majoria dels que vam assistir a la manifestació –mares amb nens, avis, joves, famílies senceres– no ho vam fer alienats sota una histèria antiisraeliana. No pas. Ho vam fer indignats i indignades perquè, al segle XXI, un Estat democràtic obvia salvatgement totes les convencions de drets humans. I segueix matant.
Ahir, Villatoro deia que les tesis de Hamàs tenen més suport als carrers de Barcelona o Madrid que no pas Betlem o Ram Al·lah. Els que ens vam manifestar dissabte abominem el terrorisme. Tant com ens avergonyim que un país democràtic (ho segueix sent?), un dels nostres, Occident, sigui capaç d’assassinar innocents en sèrie per aconseguir, a saber quins són!, els seus objectius. I, alhora, perverteixi una paraula tan sagrada com democràcia. Les tesis de Hamàs, terroristes, mai seran ben vistes als carrers de Barcelona, ciutat també civilitzada. Els carrers de Barcelona, dissabte plens, com ahir els de Madrid, s’irriten per les víctimes. Siguin del bàndol que siguin. El problema és que, aclaparadorament, són palestines. I civils. És per això que demanen la fi de la massacre. I és per això que, si cal, tornarem a sortir al carrer.
Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
2 comentaris:
Dóno suport al govern israelià, encara que això m'hagués de comportar amenaces de mort com les que ha rebut Pilar Rahola ("Els matins de TV3", avui). Recorda que l'atemptat terrorista més cruent sofert per Espanya no va ser de mans jueves, sinó islamistes (Madrid 11-M). Hi ha grups amb qui no s'hi pot festejar, i molt menys anar-hi al llit.
Criticar el govern d'israel per la matança de Gaza, i, alhora, desqualificar Hamas i anomenar els seus milicians terroristes, és festejar amb islamistes?
Publica un comentari a l'entrada