Participar a Barcelona (publicat a l'Avui)

Hi torno amb Hannah Arendt. I em disculpo per endavant. Però una viu irremeiablement marcada per la seva última lectura, i aquesta ha estat Converses amb Hannah Arendt, de Lleonard Muntaner Editor. Torno a recuperar la gran pensadora alemanya arran de la consulta ciutadana per decidir el futur de la Diagonal, a la qual estan cridats un milió cent mil barcelonins. Durant un memorable diàleg amb Adelbert Reif Política i revolució, Arendt no deixa d'insistir en un Estat, malauradament utòpic, construït de baix a d'alt, a partir de consells, en el qual els ciutadans puguin participar en les decisions que afecten aquest Estat. En el qual els ciutadans, en definitiva, facin política. En un altre fragment, fa una descripció fascinat de la public happiness. Segons Arendt, "la persona, quan actua públicament, accedeix a una determinada dimensió de l'existència humana que altrament li resta oculta i que d'alguna manera forma part de la «felicitat plena»". Malauradament, el sistema partitocràtic vigent, tancat, endogàmic, priva el ciutadà d'assolir aquesta "felicitat plena" a què fa referència Arendt. Uns ciutadans que moltes vegades viuen compromesos amb la seva realitat immediata però que topen amb les rigideses del sistema actual. En aquest sentit, que l'Ajuntament de Barcelona hagi accedit a fer una consulta popular per decidir sobre la transformació de la Diagonal és una bona notícia. Una molt bona notícia. La tan difamada i alhora imprescindible política la protagonitzaran (i ennobliran) tots els ciutadans de Barcelona -cosa que inclou, evidentment, els immigrants, malgrat la previsible oposició de la dreta-. Aquest és el camí que cal seguir. Això és política. I així es guanyen les eleccions.