Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Visionaris a Davos (publicat a l'Avui)
Ales muntanyes que el 1912 van allotjar la dona de Thomas Mann, Katia, s'hi cita anualment la flor i nata de les finances, la política i la faràndula mundial -que, pel que sembla, no inclou ningú del govern espanyol, que, entossudit a recomanar el pernil ibèric, ha oblidat assistir allà on es couen les castanyes de l'economia global-. A Davos s'hi han congregat sempre tots aquests homes i poques dones per passar revista al futur del món i garantir que res canviï, això és, que la distribució de la riquesa segueixi sent igual (d'injusta) i que la doctrina neoliberal conservi el seu vigor. Aquest any, tanmateix, la festa ha estat tenyida de dol: el salvatge capitalisme, l'orgia de la desregulació i la mà invisible de Smith han fracassat. Estrepitosament. Davant d'aquesta cruel (o dolça, segons com es miri) evidència, els molts homes i les poques dones de Davos, desorientats, no saben què fer. Ni, tampoc, aparentment, què dir. Després de cinc dies enclaustrats a la que va ser màgica muntanya, els gurus només han encertat a pronosticar que el món està abocat a patir "dràstics conflictes socials". Evidentment! Amb la previsió, esgarrifosa, que 50 milions (!) de treballadors poden perdre la feina el 2009 per culpa d'una crisi en la qual qui més ajudes rep és el gremi bancari, és inevitable (només faltaria!) que els carrers d'arreu esclatin de fúria. En comptes d'extreure conclusions del nivell de Petete, el que calen són solucions, ja!, perquè no hi hagi tants milions de damnificats. Molts dels assidus a Davos havien estat ferris defensors de la doctrina que ens ha portat el caos. Ara els toca rectificar. Fer política. I, sobretot, estimar Keynes com mai ho havien fet. Si no, els carrers cremaran. I amb raó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
2 comentaris:
Em sorprèn amb quina facilitat associeu certes idees. La crisi econòmica ha vingut provocada pel liberalisme o per l'intervencionisme? Doncs deveu ser molt llestos. I jo dec ser més aviat curtet, i per això no dec arribar al vostre nivell. Doncs no veig per en lloc que l'intervencionisme perjudiqui els poderossos i ajudi els dèbils.
Al nostre país l'intervencionisme en la compra de l'habitatge era enorme, amb unes desgravacions fiscals que permetien que gairebé no paguessis impostos. A qui afavorien aquestes ajudes?
1. En primer lloc als que es podien comprar un pis, i en detriment dels que tenien pitjor condició econòmica que havien d'optar pel mercat de lloguer.
2. En segon lloc als venedors i les immobiliaries, ja que les ajudes inflaven artificialment els preus.
3. En tercer lloc a les entitats financeres, ja que en concedir préstecs més elevats, podien aconseguir més beneficis.
No cal dir que una de les principals raons que han provocat que a l'estat espanyol hi hagi la bombolla immobilìària més gran del planeta, és l'intervencionisme.
Publica un comentari a l'entrada