dimarts, 3 de febrer del 2009

Visionaris a Davos (publicat a l'Avui)

Ales muntanyes que el 1912 van allotjar la dona de Thomas Mann, Katia, s'hi cita anualment la flor i nata de les finances, la política i la faràndula mundial -que, pel que sembla, no inclou ningú del govern espanyol, que, entossudit a recomanar el pernil ibèric, ha oblidat assistir allà on es couen les castanyes de l'economia global-. A Davos s'hi han congregat sempre tots aquests homes i poques dones per passar revista al futur del món i garantir que res canviï, això és, que la distribució de la riquesa segueixi sent igual (d'injusta) i que la doctrina neoliberal conservi el seu vigor. Aquest any, tanmateix, la festa ha estat tenyida de dol: el salvatge capitalisme, l'orgia de la desregulació i la mà invisible de Smith han fracassat. Estrepitosament. Davant d'aquesta cruel (o dolça, segons com es miri) evidència, els molts homes i les poques dones de Davos, desorientats, no saben què fer. Ni, tampoc, aparentment, què dir. Després de cinc dies enclaustrats a la que va ser màgica muntanya, els gurus només han encertat a pronosticar que el món està abocat a patir "dràstics conflictes socials". Evidentment! Amb la previsió, esgarrifosa, que 50 milions (!) de treballadors poden perdre la feina el 2009 per culpa d'una crisi en la qual qui més ajudes rep és el gremi bancari, és inevitable (només faltaria!) que els carrers d'arreu esclatin de fúria. En comptes d'extreure conclusions del nivell de Petete, el que calen són solucions, ja!, perquè no hi hagi tants milions de damnificats. Molts dels assidus a Davos havien estat ferris defensors de la doctrina que ens ha portat el caos. Ara els toca rectificar. Fer política. I, sobretot, estimar Keynes com mai ho havien fet. Si no, els carrers cremaran. I amb raó.

2 comentaris:

Martí ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí ha dit...

Em sorprèn amb quina facilitat associeu certes idees. La crisi econòmica ha vingut provocada pel liberalisme o per l'intervencionisme? Doncs deveu ser molt llestos. I jo dec ser més aviat curtet, i per això no dec arribar al vostre nivell. Doncs no veig per en lloc que l'intervencionisme perjudiqui els poderossos i ajudi els dèbils.
Al nostre país l'intervencionisme en la compra de l'habitatge era enorme, amb unes desgravacions fiscals que permetien que gairebé no paguessis impostos. A qui afavorien aquestes ajudes?

1. En primer lloc als que es podien comprar un pis, i en detriment dels que tenien pitjor condició econòmica que havien d'optar pel mercat de lloguer.

2. En segon lloc als venedors i les immobiliaries, ja que les ajudes inflaven artificialment els preus.

3. En tercer lloc a les entitats financeres, ja que en concedir préstecs més elevats, podien aconseguir més beneficis.

No cal dir que una de les principals raons que han provocat que a l'estat espanyol hi hagi la bombolla immobilìària més gran del planeta, és l'intervencionisme.

Entrades més populars del Mar de fons