L'eurodiputada danesa (publicat a l'Avui)

Si deixem de banda els excessos dels Mossos en la manifestació dels anti-Bolonya del 18 de març i les obscenes imatges d'estudiants impedint el pas a les aules del campus de la UB al Raval (aquests nois haurien de llegir Camus per saber que l'autoritarisme no casa amb revolució), la fotografia més potent dels últims dies és la de l'eurodiputada danesa Hanne Dahl al Parlament Europeu amb la seva filla de tres mesos. Una imatge que mostra el coratge i l'ambició d'una dona que no renuncia a la seva maternitat ni tampoc a la seva carrera professional. Dahl, que amb l'actual normativa vigent a l'Eurocambra no pot delegar el vot -en un hemicicle on només un de cada tres diputats és dona això no és encara una prioritat-, no només s'emporta la criatura a la feina sinó que li dóna el pit allà on calgui, davant de la mirada incòmoda d'alguns dels seus companys eurodiputats. La imatge de Dahl, tanmateix, és també descoratjadora: il·lustra la dificultat de moltes dones per conciliar la vida familiar -de què continuen sent principals responsables- amb una ambiciosa vida laboral. A Catalunya, només un 33,65% de la població directiva són dones. I, de fet, fins a un 18% de les directives, segons un estudi de l'IESE de Núria Chinchilla, renuncien a la baixa de maternitat per por a perdre pistonada en la seva carrera professional. Aquestes són directives que, evidentment, no poden endur-se les seves criatures als consells d'administració tal com va fer Dahl i encara menys alletar-les davant de la corrua de mascles, més aviat conservadors, que omplen els òrgans executius. La igualtat és un fet, diuen alguns: il·lusos i (o) malintencionats! Les xifres i les imatges mostren que queda molta feina per fer. I no només a les dones. La conciliació de la vida familiar i laboral ens afecta a tots (i, esclar, a totes).