Barcelona entusiasma (publicat a l'Avui)

Magnífica, sublim, bella, espectacular. Els mitjans de comunicació francesos s'han desfet en elogis amb la ciutat. Amb Barcelona. Aquesta Barcelona que sembla que per cortesia -vet aquí la paradoxa catalana- avui toca criticar. Si bé en els últims temps ha estat sotmesa a alguna operació de maquillatge més que discutible -l'Hotel Vela, ho vaig escriure la setmana passada, és una construcció que embruta el més preuat de la ciutat, el seu perfil-, Barcelona fascina.

Barcelona no està en decadència. Alguns no paren de proclamar-ho. Per monotonia verbal, per avorriment mental, per deixadesa intel·lectual. Però no, Barcelona bull. U2 posa la ciutat al centre del món iniciant la seva gira aquí, tal com va fer el 2001 Madonna amb Drowned World Tour o Bruce Springsteen el 1999. La Grande Boucle es cita a la ciutat. L'èxit és total. De ben segur que no haurem d'esperar 44 anys perquè l'onada groga torni a resseguir els nostres carrers. Bread & Butter diu adéu a Barcelona per tornar a l'entranyable Berlín -on no ha repetit l'eclosió mediterrània- i, tal com va com va dir el president del saló, Karl-Heinz Müller, la ciutat no ha plorat. The Brandery ha tancat la primera edició apuntant maneres.

Tanmateix, només sabem queixar-nos. Els assajos d'U2 fan massa soroll i destorben la son dels veïns de les Corts. El Tour col·lapsa la ciutat i, ai l'as!, hem de fer servir el transport públic dos dies! Vicky Cristina Barcelona és reduïda a una pel·liculeta i l'Oscar de Pe es viu com un èxit aliè. I, per acabar-ho d'adobar, ens lliurem a l'autoflagel·lació proclamant que la ciutat s'ha convertit en un parc temàtic.

Les Rambles, certament, viuen col·lapsades de turistes: 78 milions de visitants a l'any! Ara bé, si repassem els mapes de les grans ciutats trobarem exemples semblants, o, si m'apureu, pitjors: què és la Cinquena Avinguda si no una via comercial dedicada al turisme amb engendres pseudoarquitectònics encara més horrorosos que el Vela, com la Trump Tower? ¿I què me'n dieu d'Oxford Street a Londres? ¿I què en penseu de la lisboeta Rua Augusta?

Si George Steiner va dir que Europa és feta de cafès, Barcelona és feta de terrasses. Barcelona és el Macba i les seves nits d'estiu. És la plaça de les Palmeres de Sant Andreu. Barcelona són els entrepans del Quimet d'Horta. Barcelona és la genialitat de Cerdà. Barcelona, a mi, m'entusiasma.