Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dilluns, 6 de juliol del 2009
El terrós de sucre (publicat a l'Avui)
Ferran Mascarell té raó. Josep Ramoneda té raó. Xavier Rubert de Ventós té raó. Juan José López Burniol té raó. Jordi Sànchez té raó. Josep Maria Terricabras té raó. Cadascun d’ells, i molts d’altres intel·lectuals del país, a la seva manera, ha expressat una certesa indiscutible: la relació entre Catalunya i Espanya dissenyada a la Transició ja no és vàlida. S’ha fos com un terròs de sucre. Les solucions que cada un d’ells proposa són diverses, però no dispars. La situació actual, amb el reiterat incompliment de l’Estat, via finançament autonòmic, via traspassos angulars, és inacceptable. La invasió de competències que suposa el fons de rescat bancari, la supèrbia que denota anunciar el pla d’ajut a la compra de cotxes sense tenir en compte els territoris de l’Estat, aboca Catalunya a una camí sense sortida. Si bé vaig escriure fa pocs mesos que no he estat mai independentista, aquesta opció, incompliment darrere incompliment, esdevé alternativa possible. Qui sap si inevitable. Depèn, fonamentalment, del govern català, i sobretot, del PSC, que amb la seva actuació en les properes setmanes marcarà l’abast que tindrà la ruptura amb Espanya. O dit, d’una altra manera, com serà de radical el trencament amb un marc de relacions esgotat, mort. La pilota és a la seva teulada. Si la saben jugar, amb valentia, amb exigència, amb sentit de país, sense abaixar el cap, l’opció federal, l’única alternativa possible abans tirar pel dret amb la independència pot tenir encara validesa –si bé, a hores d’ara, amb unes constants vitals molt debilitades. José Montilla, aquell andalús que es va convertir en president de Catalunya, qui sap si serà el que materialitzarà el salt més important en la història d’aquest país. És la seva, és la nostra, única sortida. Si no, només ens quedarà la independència.
Etiquetes de comentaris:
catalanisme,
catalunya,
Espanya,
federalisme,
política,
socialisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
4 comentaris:
"Si la saben jugar, amb valentia, amb exigència, amb sentit de país, sense abaixar el cap, l’opció federal, l’única alternativa possible abans tirar pel dret amb la independència pot tenir encara validesa..."
Això és demanar massa a l'estructura del PSC.
Ells també formen part del terròs de sucre que s'ha anat fonent. Al PSC ja no hi ha 'actitud' ni 'aptitud' per provar de fer alguna de les coses que proposes, Mar, en aquest escrit teu.
Si la democràcia és 'el menys dolent dels sistemes organitzatius humans', el sistema de partits, la llei d'Hont, les votacions amb urnes de metacrilat i paperetes amb llistes tancades -o obertes, tant és- ja comença a grinyolar una mica i no dona gairebé mai cap garantia de que els millors ens governin.
Si abans de deu o dotze anys no comencem a votar, des de casa, amb un DNI electrònic, a candidats, no pas a llistes, amb recomptes immediats i amb un sistema nou de persuasió de l'electorat que no contempli la propaganda, si les praxis polítiques segueixen tal com ara, aquest segle XXI serà altre cop una castanya social marbellí a la valenciana, i llavors sí que tot el sistema peninsular s'anirà fonent, ineluctablement, com un bloc de sal d'aquells que es posen a la muntanya -a sol i serena i sota la pluja- perquè les vaques hi fotin unes llepades de tant en tant.
La política d'aquest principi de segle és nodrida amb sapastres arreplegafaves, incapaços de pensar amb sentit d'estat. No hi ha talla, Mar.
N'hi ha que fins i tot s'emporten material d'oficina a casa.
J.M.
Catalunya independent !!! Això no s'ho creu ningú. Si els catalans no ens posem d'acord en res, si ni tant sols es va pactar una Govern de la Generalitat catalanista (pacte CiU-ERC), com vols que un partit com el PSC aposti per la independència.
Mar, saps de què parles? O et penses que com que arriba l'estiu, pots escriure qualsevol cosa?
O potser escribies en broma i no ho he pillat?
La verdad pertenece al ámbito de la opinión. Pero comprendemos que ustedes, los catalanes, necesitan una España fuerte. La tendrán.
terricabres, ramoneda, rubert de ventós, mascarell, jordi sánchez, ... tots aquests només xerren i escriuen, però el que és FER, no fan res. D'aquests que en diuen intel.lectuals no ens pots esperar res.
Publica un comentari a l'entrada