Twitter Updates

divendres, 28 de gener de 2011

En defensa de la biblioteca (Publicat al Suple de Cultura de l'AVUI)

Estic convençuda que si Tony Judt fos viu, escriuria sobre Stony Stratford. L'historiador britànic, defensor acèrrim de tot el que és col•lectiu, lluitador incansable a favor d'una societat més justa, hagués trobat en la batalla iniciada pels veïns de la petita localitat d'Stony Stratford, situada 90 quilòmetres al nordest de Londres, un motiu per a l'esperança. Un motiu per a seguir confiant en que l'Estat del Benestar, i el que aquest suposa, pot sobreviure a l'hegemonia ideològica conservadora dels últims quaranta anys. L'Estat del Benestar, entre d'altres guanys, ha contribuit a forjar societats més cultes. L'educació pública n'ha estat un puntal fonamental. Com també ho ha estat la construcció de biblioteques públiques, que han posat a l'abast dels ciutadans de les grans capitals però també dels pobles més allunyats el coneixement, la creativitat, la imaginació, els somnis de tants autors.

Les biblioteques són un espai per al creixement personal, per a alimentar el que José Antoni Marina anomena la intel•ligència compartida, la intel•ligència social: a les biblioteques els ciutadans interactuen i intecanvien coneixements. Les biblioteques fan comunitat. Potser per això, perquè estimulen la capacitat crítica dels ciutadans, Margaret Thatcher, la gran dama de la revolució conservadora, les va voler suprimir. De la mateixa manera que avui David Cameron, en el marc del seu salvatge pla d'austeritat que deixarà encara més esquàlid l'afeblit Estat del Benestar britànic, en vol tancar centenars. De la mateixa manera que en el seu moment ho va intentar el laborista Gordon Brown, posant en evidència que el color polític no és garantia de res i que l'hegemonia conservadora ha arrelat a totes les cases. Cameron, que a diferència de Brown té la crisi com a coartada per emprendre les seves retallades, haurà de fer front a un fet inesperat: l'amor a la seva biblioteca dels habitants d'Stony Stratford. El sentiment comunitari i el coneixement són encara motius de lluita pels habitants d'aquest poblet, que amb la millor arma que existeix avui, les xarxes socials, han iniciat una campanya per salvar la bibloteca. Entre el 12 i el 15 de gener, atenent a una crida de Facebook, els habitants de la localitat van acudir en massa a la biblioteca a demanar llibres fins al punt de, literalment, buidar-la. El missatge per a l'ajuntament és inequívoc: la bibilioteca és essencial per a la comunitat. Aquest equipament públic encara no està salvat. Però els ciutadans d'aquest poble s'han espolsat la indiferència que atenalla les societats, i que tant bé ha denunciat Josep Ramoneda. Judt es referia als ferrocarrils com buc insígnia de l'Estat del Benestar. Com allò que només es pot proveir, amb garanties, des de l'Estat. El d'Stony Stratford hi han afegit les biblioteques.

3 comentaris:

Piula Lluís ha dit...

Jo treballo set hores, la resta del dia VISC a una, dues, o més biblioteques.
El meu mal son és que desapareixin...

Fernando Jerez ha dit...

Li agradi o no als polítics, la biblioteca cada dia és més important per a la societat, precisament per que la biblioteca avui vol dir informació, i la nova societat no s'enten sense aquest concepte. La lluita d'aquest poble nomes és un avís per a aquests tipus de polítics, tan sol preocupats per el disseny de la seva nova mansió, o la tapisseria dels seus esportius.

joan josep ha dit...

Al teu perfil no hi hauries de dir que ets assessora del Departament de Cultura (i que ho havies estat del d'Economia)?

Ho dic perquè no és el mateix dir el que dius estant a dins o a fora de l'administració...
Ei, de bon rotllo, eh?

Entrades més populars del Mar de fons