Twitter Updates

dimecres, 27 d’agost de 2008

El cinturó i el telèfon (publicat a l'Avui)

La crisi es nota. Tant, que des de diverses instàncies internacionals s'està alertant de la caiguda estrepitosa de l'economia espanyola, contaminada per l'esclat de la bombolla immobiliària. En aquesta situació, és habitual que el primer instint granempresarial sigui emplaçar els treballadors a allò tan cretí d'"estrènyer-se el cinturó". Davant d'aquesta temptació, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que en immigració ha assumit sense complexos les tesis de la dreta més dura, ha fet gala de les seves credencials socialistes defensant els treballadors. En unes declaracions que han passat inadvertides però que no s'haurien de menystenir, Corbacho ha advertit a les empreses que en lloc d'amenaçar els seus treballadors amb la congelació salarial, fixin la diana en els seus infladíssims i opulents beneficis. "No es pot traslladar a una persona que cobra 1.000 euros al mes [el missatge de la congelació salarial] perquè ja està fent un sacrifici cada dia", va advertir Corbacho a unes corporacions que no paren d'afegir zeros al seu compte de beneficis. Bravo pel ministre. L'advertiment, tanmateix, s'hauria de completar amb un al·legat a favor dels consumidors (treballadors, d'altra banda). I és que la segona temptació empresarial en temps de crisi és castigar els clients amb sobrecostos. Vegeu, si no, l'últim moviment de Telefónica, que lluny de fer competitives les tarifes dels mòbils, les més cares d'Europa, a partir de l'1 d'octubre cobrarà als seus abonats la identificació de les trucades entrants, servei que ningú ha sol·licitat, embutxacant-se 84 milions d'euros a l'any addicionals. D'això se'n diu cornuts i pagar el beure. Fot-li amb els instints corporatius.

Entrades més populars del Mar de fons