Twitter Updates

dissabte, 23 d’agost de 2008

Les iaies a la Xina (publicat a l'Avui)


Demà, a la fi, s'acaben els Jocs. I amb ells, aquesta gran mentida que és l'esperit olímpic segons el qual s'ha d'aturar totes les guerres (?) i la pau al món és realitat durant quinze dies. L'edició d'enguany ha sigut especialment controvertida. No paren de sentir-se veus qüestionant l'oportunitat d'assignar les Olimpíades a un país que menysprea els drets humans (vegeu l'article de l'Spiegel "Ha estat Pequín 2008 un error?").Les execucions de dissidents i els abusos de les autoritats són coneguts per tothom. Les imatges de la repressió al Tibet van indignar arreu. Però només casos com el que aquesta setmana explicava l'International Herald Tribune mostren com n'és, d'abominable i sobretot malaltís, el règim comunista. Dues iaies xineses, Wu Dianyuan, de 79 anys, i Wang Xiuying, de 77 anys i pràcticament cega, han estat condemnades a un any de reeducació en un camp de treball per la incansable defensa dels seus drets. Les iaietes, disconformes amb la compensació que van rebre després de la demolició dels seus habitatges a Pequín, van sol·licitar fins a cinc vegades a l'autoritat competent (que a la Xina és la policia) permís per manifestar-se en una de les "àrees de protesta oficials de les Olimpíades". El càstig a la seva tenacitat no s'ha fet esperar, i passaran qui sap si els últims dies de la seva vida "reeducant-se" al costat de prostitutes i lladres. El tracte que un país dispensa als seus avis és un dels millors indicadors per conèixer el grau de civilitat. Si bé a l'Estat no podem presumir d'un tracte exquisit a la gent gran (els vells que moren sols a casa són molts, massa), el cas de les dues iaies situa ben baix el llistó xinès. A aquestes altures, tanmateix, a qui li importa?

Entrades més populars del Mar de fons