Twitter Updates

divendres, 29 d’agost de 2008

L'esquerra caviar (publicat a l'Avui)


Ahir el gran Francesc Puigpelat, al qual professo admiració pública des d'aquesta tribuna -però de qui un immens oceà ideològic em separa-, va emprar un concepte desafortunat. Ni més ni menys que esquerra caviar, que, en aquestes pàgines del diari, banda esquerra, es considera un terme simplista, erroni i ple de prejudicis inconsistents. La ment pseudointel·lectual que va albirar aquesta associació va partir de la idea que aquells i aquelles que habiten(m) el marge esquerre de la vida han de concebre el món a l'estil xirucaire, i, fins i tot, rodamón. En efecte, hi ha un ampli espectre d'aquells que habiten el marge dret de la vida, obnubilats per una al·lèrgia gairebé malaltissa al progressisme (i progrés), que consideren que per ser d'esquerres has de vestir amb drapots, menjar frijoles, cuinar hummus cada nit i dormir en un llit de fusta sense matalàs. I obliden, o no saben, que també pot ser, que els grans líders de l'esquerra revolucionària han estat burgesos, començant pel mateix Karl Marx.

Ser d'esquerres, al marge de la contundent aposta per la justícia social (que no vol dir escanyar els rics) i la igualtat d'oportunitats (que no vol dir de resultats), i de tota una sèrie de consideracions ideològiques que no toquen a la secció Serveis i Oci, no és incompatible (només faltaria!) amb el bon gust pel vestir i l'estimar. Ser d'esquerres, considerar el món manifestament millorable i creure que la societat catalana encara té molts reptes socials per encarar, a part dels nacionals -només cal repassar els obscens nivells de pobresa o la deficitària atenció a la dependència-, no té res a veure amb les coses del paladar. Ni, encara menys, és clar, amb les del menjar.

8 comentaris:

bacus ha dit...

ser d'esquerres o els partits d'esquerres vol dir +estat es a dir que l'estat és fagi empresari o el que és el mateix socialisme d'estat que és el marxisme.

Per on grinyola tot es viure en un estat capitalista com el nostre amb lleis capitalista i ser d'esquerres no quadra per cap costat.

solidaritat i competitivitat són incompetibles però és que esgargalleman

bacus ha dit...

ser d'esquerres o els partits d'esquerres vol dir +estat es a dir que l'estat és fagi empresari o el que és el mateix captitalisme d'estat que és el marxisme.

Per on grinyola tot es viure en un estat capitalista com el nostre amb lleis capitalista i ser d'esquerres no quadra per cap costat.

solidaritat i competitivitat són incompetibles però és el que esgargalleman

bacus ha dit...

nacionalitzem-ho tot i després la alta aristocràcia del partit disfrutarà pq com porten les regnes el país han de tenir més privilegis.

bacus ha dit...

los “cambios” que están dándose en Cuba son meramente cosméticos y sólo apuntan a generar una apariencia “liberalizadora” que no modifica las pautas básicas de funcionamiento del régimen y la estructura institucional de poder:


capitalismo de Estado, privilegios de la alta burocracia estatal y particularmente de las fuerzas armadas, monopolización por parte del partido único de todos los mecanismos de expresión y decisión, control absoluto de la población, etc...

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/7980

diguis cuba o on vulguis que és vol implantar la dictadura dels lumpen.

bacus ha dit...

siguem curosos amb les paraules:

Lumpenproletariat

http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0084317

bacus ha dit...

Vols tornar boig un gos? Agafa la piloteta i fes “llenço, no llenço” 300 vegades i el tornes boig. Doncs tota la fermalla sociata de pau i amor entre humans sumat a la depredació darwinista on vivim......... Voleu tornar-nos més boigs encara?

És un sistema o l'altre la resta és fer volar coloms.

Anònim ha dit...

Creure en la justícia social, en la igualtat d'oportunitats i en el progrés no és ser d'esquerres, és ser persona. TOTS els partits, des del PP fins al PSOE, passant per nacionalistes, verds, republicans..., TOTS creuen en aquests principis. No vingui ara amb demagògia barata dels bons i els dolents, d'entrada perquè l'època històrica en la qual s'ha reduit més la pobresa i les desigualtats ha estat l'encentada el 1980, aquella que inicialment les esquerres titllaven (i algunes encara ho fan) de globalització salvatge i neoliberal.

I sobre els "obscens" nivells de pobresa del país, crec que l'única cosa obscena és que vostè parli de pobresa amb tant facilitat. Pels qui no ho sapiguen, al primer món diem que es pobre qui viu amb menys del 60% de la renda mitjana, fet que porta a que per exemple tinguem que als estats units el 46% dels pobres (aquells que tenen una renta igual o inferior als 20000 dòlars anuals!)siguin propietaris d'una casa (no un pis) amb garatge i porxo, el 76% tingui aire acondicionat o més del 50% tingui dues televisions.

Aquesta facilitat de demagògia també és "esquerra caviar", però succedani per dissimular.

Xavier Servat ha dit...

Mar, vull puntualitzar-te una cosa. L'esquerra ha defensat sempre la igualtat de resultats. Tots els països que han passat per la social democràcia tenen sistemes educatius i universitaris igualitaristes. Al mateix temps, és aquest mateix concepte el que porta a confondre justícia social i desigualtat. Jo guanyo molt menys que Bill Gates, però ni de lluny és injust. Quan això s'adoba amb una mentalitat que que s'allunya intel.lectualment del que defensa, d'això se'n diu gauche caviar. És l'esquerra que es reunia a Can Reventós al carrer Anglí de Barcelona i al sortir fundada el Front Obrer Català, sense ser front ni obrer. D'això avui en seguim tenint.

Entrades més populars del Mar de fons