Una desena d’infermeres i auxiliars de planta i consultes externes de la Clínica San Rafael, de Cadis, van ser castigades a principis d’any amb 30 euros menys de sou al mes per no vestir còfia, davantal (ajustat), faldilleta (curta) i mitges tal com els obligava el gerent. Les treballadores van denunciar la situació al·legant no només que se sentien discriminades i tractades com un mer objecte decoratiu sinó incomoditat a l’hora de fer la seva feina –la curtíssima faldilla, les impossibilitava, per exemple, a ajupir-se si volien preservar la roba interior, davant del pacient, en la intimitat–. Davant d’aquest fet, el sindicat Comissions Obreres va presentar una demanda contra l’empresa.
La setmana passada es va conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia: la vestimenta no suposa discriminació per raó de sexe ni suposa un problema en matèria de salut laboral. Aquesta roba, segons el tribnal, “no respon a un problema sexista o d’aprofitament singular del sexe en benefici de l’empresa i en detriment de la dona” sinó que respon, només, a l’objectiu de “donar a la clientela una bona imatge de l’empresa”. L’uniforme, segons la ment (masculina) que va dictar la sentència, és només una qüestió organitzativa i d’eficàcia empresarial. Si és així, des d’aquesta tribuna, i amb tota solemnitat, demano que el personal masculí de la clínica, des d’avui mateix, vesteixi també amb faldilla, còfia, davantal i mitja cenyida. D’aquesta manera les ombres de discriminació s’esvairan i la imatge empresarial en sortirà beneficiada i serà objecte de portades arreu del món. I al jutge del tribunal li reclamo abandoni la toga i s’encomani, només, a un tanga ben cenyit amb la balança de la justícia brodada. Si volia fama de bon masclot, així l’obtindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada