Els estudiants de l’UAB que han impedit el lliure desenvolupament de les classes l’han espifiat. I han omplert de munició els sectors més carques del país, ansiosos de desacreditar qualsevol tipus de revolta juvenil en uns dies en què si alguna cosa és necessària és la rebel·lió. Els 150 estudiants de la UAB que han imposat la seva voluntat a la resta d’alumnat tenien una obligació. I l’han desatès: seduir els seus companys i sumar-los a la seva lluita, més que legítima.
De causes en sobren. Començant per la manera com s’ha concebut el pla de Bolonya i acabant per les pèssimes expectatives que a Espanya, com a Grècia, tenen els joves. Tanmateix, la violència d’alguns, pocs, poquíssims, ha facilitat a la intel·lectualitat conservadora del país la crítica fàcil i la caricatura de l’estudiant crític, negant, i amagant, de passada, que la revolta que assota Grècia pot esclatar, més aviat que mai, a Espanya. L’ascensor social, aquí, també està atrofiat. Si Grècia és el país de l’OCDE amb més atur juvenil, Espanya té el dubtós honor de ser el novè. L’Estat té la taxa de temporalitat més alta d’Europa, que se situa en el 31%. Els salaris dels joves llicenciats són una misèria.
Gairebé la meitat dels joves espanyols de 26 a 35 anys que viuen amb els seus pares serien pobres si s’emancipessin. Les expectatives són desoladores. Malgrat el negacionisme d’alguns, només cal que un fet encara per determinar encengui la metxa perquè els carrers bullin. Per això, precisament per això, les imposicions del centenar i mig d’estudiants de la UAB han estat tan inoportunes. Per vèncer, cal convèncer. I no pas obligar o assetjar el que, de moment, no pensa com tu. Preneu-ne nota. I seduïu.
2 comentaris:
Ei,
S'agraeix que l'article sigui una crítica constructiva al moviment estudiantil, i que estigui fet des de l'esquerra (a diferència de la majoria de coses que estan sortint als mitjans).
De totes formes, la idea de "seduir" a la resta de l'estudiantat es té en compte des de fa varis cursos. La última cosa que s'ha fet és un diari sobre bolonya amb més de 30.000 exemplars que s'han anat repartint pel campus.
Però sobretot, una incorrecció important de l'article: que hi ha (només) 150 estudiants que estiguin per ocupar la UAB. Facultat de Lletres: més de 500 persones han ratificat l'ocupació amb aturades totals o parcials de classes; comunicació, més de 200; psicologia, unes 200; educació, més de 300; ciències, més de 300; i encara falten més facultats!
Sumant-ho així ràpid surten uns 1.500 estudiants! Ostres, deu vegades més del que diu la periodista.
Mar, merci per l'article, però informa't una mica més.El moviment estem fent molta feina i no ens mereixem crítiques desinfomades tot i que s'agreeix que siguin constructives.
Un estudiant de l'assemblea de la facultat de lletres de la UAB (deixo un e-mail de contacte per si vols aclarir temes o més informació de primera mà sobre el que estem fent: joelmoeb@yahoo.es)
Benvolguda Mar,
aquí et deixo informació del referèndum celebrat a la UAB a finals del novembre:
http://www.sepc.cat/veure.php?id=495
http://ocupemlesaulesuab.wordpress.com/2008/12/02/referendum-bolonya-97-a-favor-de-congelar-leees/
També et deixo el resultat dels vots contraris a Bolonya que es van donar a les eleccions a rector:
http://ocupemlesaulesuab.wordpress.com/2008/12/16/resultats-de-les-eleccions-a-rectora/
Finalment, vull afegir que aquesta "minoria" rep el suport de les Assemblees de Facultat (que representen més del 95% dels claustrals de la UAB - http://magno.uab.es/o-coordinacio-institucional/altres/eleccions2008/claustre/resultats_def/resultats_def_sector_c.htm -) i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes).
Segur que són tanta minoria???
Publica un comentari a l'entrada