Diu Gabriel García Márquez, al pròleg d'Oda inacabada. Memòries, sobre Pasqual Maragall: "No en va és un home convençut que el món pot i ha de canviar". En efecte, Yes, we can. And, Pasqual, yes, we did. Fa mesos, quan alguns encara érem escèptics sobre la victòria del d'Illinois a les primàries demòcrates, tu ja auguraves que Obama seria el proper president dels EUA. Com sempre, dues passes per davant. Diumenge vas reunir només un petit tast dels que han estat els teus amics al Palau de la Música de Barcelona. Aquella ciutat que vas imaginar un dia del 1983 baixant de Collserola. Aquella ciutat que vas contemplar des del mirador de Montjuïc, amb vertigen, quan havies de començar el teu camí com a alcalde. Barcelona, aquella ciutat que vas canviar. Yes, we did. Han passat tants anys. I hem estat molts als que ens has encomanat aquestes ganes de canviar el món. Som molts, moltes, els que ens vam enganxar a la teva particularíssima visió per canviar aquest país, per fer-lo girar a l'esquerra després de tants i tants anys. I sí, també en aquest cas: yes, we did. Alguns parlen de maragallades. A mi m'agrada més el verb pasqualejar.I diumenge, estimat amic, com ho vas fer! 1.500 persones escoltant-te, i tu parlant-nos com si ho fessis al teu despatx, a soles, deixant-te guiar per la teva poderosa intuïció que tants discursos ha capgirat (i millorat). El que era un homenatge multitudinari va convertir-se un acte íntim, entre tu i cadascuna del miler i mig de persones que vam ser al Palau. As usual, vas estar genial. Ens vas tornar a fer somniar. En el passat i en el futur. Però sobretot, diumenge, estimat amic, ens vas fer descobrir que that stuff that dreams are made of, té, segur, una petita part de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada