Twitter Updates

dijous, 25 de novembre de 2010

Cafè Europa (publicat al Suple de Cultura de l'AVUI)

Diumenge les urnes diran qui és el proper president de Catalunya. I és més que probable que l’aritmètica colpegi tan durament l’esquerra catalana que, si no inicia un profund procés de reflexió, no tornarà a governar en molts anys. La campanya s’acaba sense que Europa hagi protagonitzat els discursos dels candidats. Ni tan sols ha estat mencionada. L’Europa que pot convertir-se en aliada dels interessos d’una Catalunya víctima de l’unitarisme espanyol, l’Europa que dicta les retallades socials, ha estat absent. Tanmateix, mentre es succeeixen els últims compassos de la campanya electoral, Europa, l’absent, batalla sense munició contra els mercats financers que, amb una voracitat insaciable, es poden arribar a endur per davant la moneda única. Molt hi hauran contribuït els líders europeus, que, mancats de reflexos, van servir en safata la tragèdia grega i amb prou feines han impedit l’agonia del tigre celta. L’Europa d’avui, però, no és l’oasi de pau i prosperitat que van somniar els fundadors. A l’Europa d’avui s’expulsa per motiu de raça i es poden tancar els immigrants 180 dies sense judici. L’Europa anhelada s’allunya. I potser ja només ens queda contemplar-ne la decadència, asseguts en un dels cafès del continent, aferrant-nos a la que probablement ha estat l’única idea que hem compartit tots els europeus. La va formular George Steiner: “Europa està feta de cafès. Des del cafè preferit de Pessoa a Lisboa fins als cafès d’Odessa freqüentats pels gàngsters d’Isaac Babel [...]. Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu un dels indicadors essencials de la idea d’Europa”.

Entrades més populars del Mar de fons