Twitter Updates

dijous, 18 de novembre de 2010

Toca Maragall (publicat al suple de Cultura de l'Avui)

L'escriptura d'un nou llibre em té allunyada dels tambors electorals, que ressonen a través dels diaris digitals i twitter. La lectura ha esdevingut via d'evasió. Dimarts vaig triar Adéu Espanya, de Joan Maragall, un llibret editat per Edicions 62 que recull els textos més significatius que aquest va escriure sobre Catalunya i Espanya. La lectura de Maragall és el millor protector per assimilar arguments i contraarguments, si n'hi ha, de la campanya. I m'ha fet concloure que la seva lectura hauria de ser obligada per a tots els candidats. I el proper diumenge, dia del debat a TV3 que conduirà el mestre Josep Cuní, seria bon moment perquè passessin un examen de coneixements: haurien de ser posats a prova , concretament sobre l'article L'alçament, escrit abans de les eleccions espanyoles del 1907, quan les forces catalanistes van concórrer en la coalició amb el nom Solidaritat Catalana. En aquest article Maragall expressa els seu entusiasme per la unió dels partits catalanistes, disposats a parlar amb una sola veu Madrid. Precisament el que molts i moltes vam reclamar i reclamem després de la desastrosa sentència de l'Estatut. Els partits catalans, incapaços de sumar forces al Congrés per pactar una mísera resolució en defensa de l'Estatut, hauran de parlar ara amb una sola veu si volen que se'ls l'escolti. Deia Maragall que “els partits catalans dividits en la lluita d'idees polítiques serien vençuts facilment per la corrupció forastera compacte en mans dels caciques”. Fins ara ho han estat. “I heus aquí la necessitat de la unió, de l'avinença, del contuberni, del monton”. El 28N, llegeixin Maragall.

Entrades més populars del Mar de fons