dilluns, 22 de desembre del 2008
The Forgotten Street (publicat a l'Avui)
Els que transiten per Wall Street respiren alleujats després de les multimilionàries ajudes que els ha regalat el govern nord-americà. Els que es neguitegen encara, amb l'amenaça de la pèrdua del lloc de treball i una hipoteca d'import més elevat que no pas el que val el seu habitatge, són els que habiten Main Street, això és, el carrer pel qual transiten la majoria de nord-americans, així com la resta de mortals. A l'espera del que faci Obama i el seu ambiciosíssim pla d'inversions -Keynes ha ressuscitat i és més viu que mai!-, les classes mitjanes es remouen al sofà amb la calculadora a la mà per esbrinar com podran fer front a uns deutes cada vegada més ofegadors. Ara bé, a banda de Wall Street i Main Street, hi ha un altre carrer, el de l'oblidat Tercer Món, que podríem batejar com el Forgotten Street, del qual pràcticament ningú s'ha preocupat. Alguns s'hi han referit. Una minoria. Fa dues setmanes vaig poder entrevistar l'activista, economista i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres. I des d'aquestes pàgines va ser ben eloqüent. Oliveres em deia: "Miri, al mes de juny la FAO va demanar 50.000 milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma li van donar només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca nord-americana ha rebut un ajut de 700.000 milions i l'europea d'1,3 bilions". Les dades són contundents. I la vergonya que hauríem de sentir tots, "ciutadans imbecil·litzats"-Oliveres dixit- que creuem els braços davant dels despropòsits que inunden les pantalles d'arreu, és enorme. És temps de revoltes. És temps d'utopies. Però no és temps per a tancades com la que priva de classes els estudiants de la UAB. Sobre això, la jam session de demà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En primer lloc, el pla de rescat Bush el va pactar amb l'Obama. En segon lloc, els problemes del tercer món no s'arreglen amb diners. El països del tercer món tenen un problema estructural, si hi aboques aquestes quantitats, l'únic que aconsegueixes és continuar mantenint el sistema, és a dir, fas una subvenció a la pobresa. Mira, el primer que vaig veure visitant l'Àfrica, és que absolutament tota la roba és de segona mà i prové d'Europa. Quan estem enviant quantitats industrials de roba de segona mà, estem fent dues coses, subvencionant les màfies que control·len la seva distribució, i per altra banda, impedint que els africans puguin desenvolupar una indústria manufacturera pròpia, que podria salva de la pobresa a molta gent. L'anti-capitalisme genera pobresa, per poc que viatgis per països del tercer món, veuràs que és així, i quan no, mr. Kalaixnikov mana. El problema que teniu és que us importa ben poc el desenvolupament dels països del tercer món. Per l'Àfrica ha fet molt més el senyor Xavier Sala-i-Martin que tot aquesta colla de salvadors de la humanitat. Repeteixo, el que passa a l'Àfrica us importa ben poc, per això preteneu arreglar-ho tot amb calers. El problema que tens és que no distingeixes bé on està l'esquerra.
Publica un comentari a l'entrada