dimarts, 30 de desembre del 2008
La matança i l'intel·lectual (publicat a l'Avui)
Joan Barril ho va escriure ahir als seus Dies vençuts: "Probablement, si tingués l'oportunitat d'elegir entre ser palestí o ser israelià, sens dubte seria israelià". En efecte: malgrat el constant degoteig de míssils casolans sobre les poblacions frontereres amb Gaza, que en una setmana només -només!- han causat un mort, jo també voldria ser israeliana. Malgrat l'angoixa d'haver d'acudir dia sí dia també als refugis antimíssils, voldria ser israeliana. Perquè en el cas que fos palestina, i (mal)visqués a la turmentada franja de Gaza, potser em trobaria entre les tres-centes persones que només -només!- en dos dies han perdut la vida, assassinades, per un dels exèrcits més poderosos del món. Si fos palestina, potser seria la mare de les cinc nenes d'entre un i disset anys que ahir van morir esclafades per un míssil israelià que va caure sobre la seva caseta del camp de refugiats de Jabalia, al nord de Gaza. ¿La matança és l'única arma que té una de les grans democràcies mundials per defensar-se dels terroristes de Hamàs? ¿Bombardejar presons és l'única manera de garantir el dret a existir de l'Estat d'Israel? ¿Matar innocents farà caure Hamàs o, al contrari, els legitimarà encara més davant de la seva terroritzada població? És època electoral a Israel, i aquestes reflexions poc importen. Qui mostri menys pietat, més fàcil ho tindrà per alçar-se amb l'anhelada victòria electoral el proper febrer. Ara bé, aquestes reflexions sí que les podrien formular els intel·lectuals catalans que viuen fascinats amb la causa jueva. Uns intel·lectuals que, lamentablement, emmudeixen davant de la carnisseria de Gaza. ¿Aquest és l'Israel que tant admiren? Voldria pensar que no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Sra Jiménez, seguint la seva lògica, em sembla que vostè, als anys 30 del segle XX, hauria set alemanya i potser nazi. Què hi farem! Em permeto recomanar-li els "Trossos" de la p.3 de l'Avui. Bon Any! Enric
Em considero un intel.lectual d'estar per casa "et pourtant" no emmudiré davant la matança. Afirmo que era totalment previsible.
Jo també prefereixo ser israelià abans que palestí. A banda les raons donades per tu i per Joan Barril, hi afegeixo aquesta: Des d'Israel encara es pot protestar contra les accions armades del propi exèrcit. Des del territori control.lat per Hamas, pobre de tu, si ho fas. Pobra de tu, si ets dona, i culpes els "patriotes" per posar en perill la vida dels teus fills amb insensates provocacions (encara que "només" causin un sol mort de tant en tant).
Per raons d'edat, he seguit el contenciós entre Israel i els països àrabs gairebé des del començament. Sobretot la "guerra dels sis dies", de la que en deriven totes les malvestats actuals. Gaza era un territori administrat per Egipte, però llavors ningú no parlava d'una Palestina ocupada. El mateix que Cisjordània, que llavors formava part del Regne haxemita. L'única Palestina que calia "alliberar" era el propi Estat d'Israel. Aquesta era la consigna de l'OAP, format el 1965 pel "moderat" Iasser Arafat.
En conseqüència, als més grans, que no estiguem fanatitzats per consignes antisionistes, no ens poden enredar així com així. Deplorem i condemnem com tothom les represàlies desproporcionades. Però continuem admirant, malgrat tot, l'enteresa d'un Israel que s'ha hagut d'enfrontar amb tot el món àrab per subsistir.
Jordi Bassas
la referència a l´Alemanya nazi és totalment fora de context i em sembla que no mereix resposta.
Pel que fa al segon comentari, no treu la raó a la Mar. Jo també viuria a Israel abans que a Palestina, un país on entre d´altres mancances, sembla que la vida activa sembli vetada a la dona. També viuria a Rússia abans que a Txetxènia.
Però què té de "fanàtic antisionista" denunciar que hi hagi 100 morts al dia? Em fa gràcia que es critiqui l´aplicació de clixés que fa una certa pseudo-esquerra... a base de més clixés
A banda i banda de 2 pàgines consecutives de l´Avui hi havia les columnes de la Mar i del Salvador Sostres. En Sostres deia una cosa semblant a això de l´admirable enteresa d´Israel, com si l´enteresa es mesurés a base de bombes.
El que no entenc amb aquesta llògica és que no visqui a Madrid o Extremadura i sí a Catalunya, Sra. Jiménez
Home! Si Hamàs llença centenars coets artesanals és perquè des de la construcció del mur ja no pot fer que terrotistes suïcides s'immolin en mig de la plaça o d'autobusos. el mur és una barbaritat i està mal fet però almenys te aquest avantatge. I si en els darrers dies els coets de Hamàs només han fet un mort no és pe falta de ganes sinó de tècnica. Si Israel llencés els seus míssils com Hamàs, és a dir, a la babalà i no centrant-se en objectius estratègics la cosa seria encara pitjor.
Jo també preferiria ser israelià. Ja sap vostè que la pressió popular va fer dimitir Ariel Sharon després de Sabra i Xatila (encara no he vist enlloc cap manifestació àrab en repulsa d'atemptats d'Al-Qaeda o Hamàs o similars), o que allà un president pot ser acusat de corrupció durant el seu mandat (això no passa ni aqui) o que un transexual pot representar (i guanyar) el país a Eurovisió? (Compara amb els drets dels homosexuals no ja a Palestina sinó a qualsevol país àrab).
Per cert, ja saps que un de cada cinc isrealians és àrab i ciutadans de ple dret? No em refereixo als territoris ocupats sinó a l'Israel reconegut oficialment. Tu veus que aquests es revoltin a favor de Hamàs? Tu creus que un cop creat l'Estat Palestí hi emigraran? Tu ja saps que hi han partits isalmistes legalitzats a Israel i que es presenten a les eleccions (compara-ho amb la llei de partits d'aqui) i que, per cert, tenen força poc suport etnre la població àrabo-israeliana?
T'has deixat que si fossis palestina potser series una de les quatre dones d'un líder nazi de Hamas.
Publica un comentari a l'entrada