Twitter Updates

dilluns, 23 de març de 2009

(Des)col·lapse del Raval

Dissabte al vespre un grup de mims van ocupar la plaça del Macba. Aparentment arrencats del Blow Up d’Antonioni, els mims, armats amb pancartes contra la crisi, van colonitzar la plaça central de Raval Nord per denunciar els excessos del capitalisme desaforat. I van esdevenir un simbòlic colofó a les intervencions urbanes del festival d’arquitectura Eme3, centrat enguany en la radiografia del col·lapse de la societat: econòmic, financer, urbanístic, emocional, vital. Col·lapse hipermodern, en va dir Gilles Lipovetsky, que va intervenir en la sessió inaugural. Aquest festival ha certificat la mort de l’urbanisme icònic, el dels grans noms (alguns en diuen urbanisme viagra, per profusió de gratacels de regust falocràtic). Ara és el torn d’una concepció del disseny de l’espai urbà més modesta, però reconciliada amb el ciutadà.

El Raval és icona de saturació: indigència, creativitat, misèria i bohèmia aburgesada empenyen el veí a un espai residual. És per això que des de la seu del districte, comandat per un equip que creu en un nou urbanisme, es van encarregar a Eme3 diverses intervencions urbanes per sacsejar el medi. Una d’elles, apassionant, va ser omplir la plaça del Macba de mobles sobre rodes. De tot tipus, de totes les dimensions. Amb aquest projecte d’Eme3 els skaters, que habitualment dominen aquest espai, van quedar arraconats, estupefactes per l’entusiasme dels ciutadans, dels veïns, amb aquests nous elements, mòbils, del paisatge. Bancs, cadires on seien vellets a llegir, llits gronxador que delectaven els més petits van retornar al ciutadà un espai que sovint li és agrest. Aquest nou urbanisme, encara que efímer, va rehumanitzar la plaça. Si el capitalisme salvatge ha mort, l’arquitectura salvatge també. Descol·lapse o fallida.

Entrades més populars del Mar de fons