“En un món com el nostre, en què tant el capitalisme desenfrenat com el socialisme estatal identitari han destruït molts valors ètics i espirituals, creix un afany de lucre desenfrenat i una rapacitat sense fre”. Aquesta cita pertany al document Cap a una ètica mundial: una declaració inicial, formulat, atenció!, el 1993 al Parlament de les Religions. Mentre escric aquestes línies, al CCCB, el teòleg alemany Hans Küng, president de la Fundació per a una Ètica Mundial, està fent la conferència Una nova ètica mundial en la crisi política i econòmica actual. L’oportunitat de la xerrada és inqüestionable. Si més no per arribar a entendre el devastador panorama econòmic, social i, sobretot, ètic. Un panorama en el qual per no ser quines lògiques de pensament alguns volen corregir –i quan dic alguns em refereixo, per exemple, a la CEOE– els excessos i l’avarícia dels banquers d’arreu amb la congelació salarial de milers de treballadors. Mentre Hans Küng està fent la seva conferència al CCCB, recordo que el sou de la cúpula de Volkswagen, la mateixa que demana a Seat dos anys de congelació salarial, va augmentar un 11% el 2008.
Mentre Hans Küng continua fent la seva conferència, repasso els teletips de les agències, que relaten com el president Obama, indignat amb AIG, que ha rebut 170.000 milions de dòlars en ajuts, intenta bloquejar els milionaris plusos que premien la desastrosa feina dels directius de la companyia. Mentre Hans Küng continua fent la seva conferència, penso en allò que va dir Rahm Emanuel, el cap de gabinet d’Obama: “Mai no es pot desaprofitar una crisi”. Tant de bo sigui veritat. Tant de bo retorni, si n’hi ha hagut mai, l’ètica mundial. Tant de bo molts estiguin escoltant, ara, Hans Küng.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada