Thierry Henry es va convertir la setmana passada en l’epicentre de les mirades dels obsessius nacionals. A Catalunya. I a Espanya. L’elegant ariet del Barça va dir que “Catalunya no és Espanya”, i... patapum!, arreu van sonar les alarmes. A casa nostra, alguns van celebrar la frase d’Henry com el preàmbul de la declaració d’independència. Per contra, a les cavernes espanyoles, encegats moltes vegades per les mateixes obsessions nostrades però vestides de signe contrari, van rebre la frase del francès com una declaració de guerra declarant-lo persona non grata. Pintoresca reacció a banda i banda de l’essencialisme nacional davant d’una frase que si alguna cosa no té, és, precisament, substància política.
Com també va ser curiosa la reacció que va desencadenar el ¡viva España! que Xavi va exclamar durant la celebració de l’Eurocopa. Paradoxalment, el català va esdevenir persona non grata per als mateixos que ara aclamen Henry. I va convertir-se en ídol per als mateixos que ara odien el francès. Curiosos incidents que succeeixen en dues terres on molts busquen els arguments per autoafirmar-se i alimentar la vena patriòtica allà on no toca. Les paraules d’Henry no són més que una frase pronunciada per un futbolista molt probablement amb l’única intenció d’agradar a la pròpia parròquia culer. Semblant a aquella de “Madrid, llorón, saluda al campeón” que un també elegant extrem portuguès va entonar a la sagrada plaça Sant Jaume abans de ser declarat traïdor. Llàstima de país, sigui quin sigui, el que s’ha d’alimentar i construir a base de vàcues proclames de jugadors de futbol, cantants de rock o estrelles del cel·luloide que, habitualment, en desconeixen el significat.
1 comentari:
Del tema del Viva España d'en Xavi. No entenc de quina reacció parles. No vaig llegir cap article ni cap apunt en cap bloc criticant-ho. En canvi vaig poder comprovar com en molts mitjans socialistes s'aprofitaven d'una manera bastant barroera del fet. No hi ha dret que ens pengis sempre aquestes etiquetes de suposades intoleràncies. Jo sóc independentista i sempre he respectat el dret a la gent a tenir els sentiments nacionals que vulguin, i en el cas d'en Xavi encara més, perquè em sembla una gran persona. Treu-te del cap aquesta idea catalanistòfoba que tens, als catalanistes del segle XXI no ens interessen gens aquestes batalletes. Això són historietes dels progres del passat. Aquestes discussions que ens planteges em semblen bastant ridícules.
Publica un comentari a l'entrada