Carretero. Una de les veus més lúcides de la setmana ha estat Joan Julivert. A Els matins de TV3 va preguntar-se com un “personatge tan insignificant” com Joan Carretero té tant pes polític. En efecte, Carretero és un personatge “insignificant” que gaudeix d’unes cotes de protagonisme inaudites. L’exalcalde de Puigcerdà va tenir la seva gran oportunitat a les primàries d’ERC. I va fracassar. En una votació secreta, fora del control dels tentacles de l’aparell de qualsevol partit polític, Carretero només va aconseguir el suport del 27% dels militants. Les eleccions es guanyen a les urnes, i no pas als fòrums d’internet. Tanmateix, encoratjat pels pocs milers d’adeptes gairebé fanàtics del món de la xarxa, que poc té a veure amb el real, Carretero impulsa un nou partit polític, d’ideologia encara desconeguda. Endavant, tot i que aconsellaria als seus antics coreligionaris que deixin de donar-li minuts de glòria amb declaracions ara sí, ara també. Les urnes, segur, tornaran a ser contundents. Paciència.
El cul. Cimera hispano-francesa. Sarkozy aposta per la connexió ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i Lió (d’alt valor estratègic per a Catalunya, per cert) i ens ofusquem amb la fotografia dels culs de Letizia i Carla Bruni. És masclista la fotografia? No. I la política? Molt. La fotografia, senzillament (i també lamentablement), reflecteix quin és el paper de les consorts a les grans cimeres internacionals: lluir cul, pitrera i somriure. Només el dia en què les Brunis, Letizias i Espinoses puguin (i vulguin) obrir boca, seran més importants les paraules que les imatges. En els seus primers dies com a feliç consort, la princesa es va atrevir a fer-ho, davant de la incredulitat de tothom (príncep inclòs). No ho ha tornat a intentar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carla Bruni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carla Bruni. Mostrar tots els missatges
diumenge, 3 de maig del 2009
dilluns, 6 d’abril del 2009
El femení a les cimeres
Les cimeres del G-20 i de l'OTAN no només han centrat l'atenció per les decisions que s'havien de prendre ni tampoc per l'estrena de Barack Obama en política internacional. Els vestits de Michelle Obama, la seva càlida abraçada amb la reina d'Anglaterra i la suposada rivalitat en glamur amb Carla Bruni han protagonitzat centenars de capçaleres periodístiques. Obama, llicenciada a Princeton i Harvard, ha aparcat els seus provadíssims dots intel·lectuals per adoptar el paper de comparsa que assumeixen les consorts dels líders mundials. Paper de comparsa que, gelós de la seva dignitat, intenta evitar sempre que pot Joachim Sauer, marit d'Angela Merkel i professor de Física Quàntica. Perquè així com la majoria de mullers de mandataris internacionals renuncien a la seva feina (amb poques excepcions com la de Bruni), els consorts homes opten per continuar amb la seva carrera professional. Ara bé, mentre la premsa mundial debatia els modelets de Bruni i Obama i els aliats planejaven, a petició del president nord-americà, una pluja de dòlars i soldats per a l'Afganistan, el també elegant president afganès Karzai ha estat a punt de donar llum verda a un nou codi de família xiïta. Una llei que acceptava la violació de les dones afganeses dins del matrimoni i les obligava a demanar permís als seus marits per anar al metge, buscar feina o formar-se. Les pressions de grups feministes i associacions de defensa de drets humans, pràcticament silenciades mediàticament, han motivat que els mandataris occidentals es decidissin, finalment, a exigir a Karzai la modificació (però no eliminació) d'aquesta llei que condemnava les dones afganeses a l'esclavatge. Per cert, qui va començar l'abraçada, Michelle o Isabel II?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)